La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant. Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994. En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata. Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat. La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals (especialment, el paper dels castells, les alqueries i els rafals, i la relació entre ells), i el pes demogràfic dels berbers en aquests assentaments. En certa manera, l’oposició a les tesis de Guichard es feu des del grup d’Epalza. En aquest sentit, hi ha articles d’Epalza i Carlos Gozalbes sobre els albacars, i de M. Bevià sobre els rafals. La revista, però, inclogué també articles que cobriren tots els aspectes de la societat i la cultura islàmiques. La secció d’arqueologia aportà una crònica de l’activitat arqueològica al País Valencià, amb estudis sobre les excavacions de Benifató, Madina Laquant, Guardamar de Segura, Dénia i altres. Entre els seus col·laboradors estrangers destacaren Robert I. Burns, i els seus deixebles C.R. Backman, C. Davis, W. Stalls i L.A. McMillin; Mark Meyerson, Edgard Weber, Robert Beier, Bernard Vincent i nombrosos estudiosos magrebins.
El número doble de l’any 1993-94 fou un homenatge a M.J. Rubiera, amb articles dedicats a la societat andalusí escrits per una selecció dels principals arabistes espanyols. Amb el número següent (1995), s’inicià una nova etapa amb el títol Sharq al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos, que canvià el focus regional pel temàtic: la minoria musulmana sota el govern cristià. Aquest nou enfocament tingué l’avantatge d’obrir les pàgines de la revista a un considerable volum d’investigadors sobre el tema. Els primers nou volums de Sharq al-Andalus marcaren una nova època dins la historiografia valenciana.