Desenvolupament enciclopèdic
L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les. Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació. Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer. Enrique de España en fou el primer president. El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull; recollir, restaurar i preservar les obres d’art i restes arqueològiques, especialment les de caràcter religiós que es trobessin abandonades o fora de servei a les Balears, per tal de constituir un museu; visitar els monuments de les Balears per conèixer-ne l’estat i proposar i gestionar-ne la restauració i conservació; celebrar certàmens i exposicions i impartir conferències. Els estatuts recollien tres tipus de socis: els socis de número, que havien de lliurar una quota mensual; els socis honoraris, categoria atorgada als caps de corporacions i individus destacats per la seva protecció i el seu suport a l’entitat, i els socis correspondientes o delegados, categoria oferta a individus no residents a Mallorca que afavorien les relacions d’aquesta societat amb altres de semblants d’arreu del continent.
La junta de govern es formà amb el rector del Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència com a president honorari, un president efectiu, un vicepresident, el director del museu, un secretari i deu vocals encarregats de les diferents seccions que formaven la societat. La junta es reservava el dret a publicar certàmens artístics i literaris i celebrar exposicions especials retrospectives per fomentar l’estudi dels monuments i les restes arqueològiques de les Illes.
El 1978 s’incorporà per primera vegada una dona a la junta de govern de la Societat Arqueològica Lul·liana, Maria Barceló i Crespí, medievalista i professora de la Universitat de les Illes Balears, que ha publicat nombrosos estudis sobre història medieval mallorquina, especialment referits a la fiscalitat i la vida quotidiana. Actualment és presidenta de l’entitat. Al gener del 1983 es reformaren els Estatuts.
Les activitats de la societat s’han centrat en tres aspectes: la biblioteca, el museu i les publicacions. Pel que fa a la biblioteca, es reuniren inicialment més de 6 000 volums. Destaca un important fons d’opuscles referents a Llull i la biblioteca donada per la família Aguiló. Actualment el fons de la biblioteca aplega més de 20 000 llibres i 114 publicacions periòdiques. La seva consulta és per a ús exclusiu dels investigadors.
Destaca també la col·lecció de pergamins dels fons Estanislau de K. Aguiló, que consta de 108 documents compresos entre el s. XIII i el final del s. XVII. La major part estan escrits en llatí; en català tan sols n’hi ha set.
Estanislau de K. Aguiló fou una figura molt important dins la Societat Arqueològica. Hi ocupà diversos càrrecs abans de presidir-la entre el 1899 i el 1917. També dirigí el Bolletí en diverses èpoques, a partir del 1912, i en fou un dels puntals més ferms. Els treballs que aportà al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana foren sobretot transcripcions de documents històrics, preferentment d’època medieval mallorquina. La seva biblioteca, dipositada a l’Arqueològica, té més de 7 000 volums, entre llibres, fullets i manuscrits. Darrerament la Societat Arqueològica n’ha publicat en edició facsímil un dels més importants, el Cançoner Aguiló, amb un destacable estudi codicològic d’Antoni Mut i Calafell.
El museu s’anà configurant amb els objectes cedits, les adquisicions i les cessions en dipòsit durant un determinat temps. Inicialment es catalogaren unes 280 peces, que s’instal·laren al Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència. La col·lecció artística d’aquesta societat participà en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en l’exposició del centenari de Ramon Llull, en l’exposició de pintura gòtica mallorquina a sa Llotja el 1965, i en la del centenari de la batalla de Lepant el 1971, entre d’altres. El 1916, l’Església de Mallorca i la Societat Arqueològica Lul·liana unificaren els seus fons museològics, que s’exposaren als locals del Palau Episcopal, seu del Museu Diocesà. Però aquest acord es trencà el 1930 i la Societat retirà les seves col·leccions.
La sistematització de les col·leccions no s’inicià fins el 1933, amb motiu del trasllat al nou local, situat al carrer d’Almudaina. Aquesta reorganització es feu en cinc sales, de manera eclèctica, sense els criteris culturals i sistemàtics adequats. Els objectes es distribuïren tan sols per a ser exposats i estalviar magatzems.
El 1961 s’inicià la catalogació per traslladar el fons a la seu del Museu de Mallorca, on des del 1976 es poden visitar les col·leccions d’arqueologia d’època islàmica, de pintura gòtica i d’arts industrials dels s. XIII-XVIII. Aquest museu es creà el 1961 per acollir els fons de dues col·leccions, la de la Societat Arqueològica i la de l’Estat espanyol, que posseïen un fons inicial de 3 000 peces. La col·lecció de l’Arqueològica abraçava més de 2 000 peces d’arqueologia, pintura gòtica, heràldica, arts industrials i etnologia, i constituïa la part més important del museu. Des del 1961 ha estat director conservador d’aquest museu Guillem Rosselló i Bordoy, soci de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Pel que fa a les publicacions, s’han editat les obres de Ramon Llull i el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover, com també nombrosos treballs monogràfics, entre els quals destaquen: Constitucions i ordinacions del Regne de Mallorca, d’Antoni Pons (1934); Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX, de Joan Llabrés i Bernal (1959-71), i Història de Llucmajor, de Francesc Tallades (1974).
D’ençà del 1885, s’edità el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) que, després del Boletín de la Real Academia de la Historia (1877), és la publicació més antiga de l’Estat espanyol de les seves característiques. El primer número del BSAL aparegué el10 de gener de 1885, i inclogué una secció especial sobre art i arqueologia. A més dels números regulars, es publicaren diversos exemplars extraordinaris per a commemorar fets importants (el centenari del concili de Trento, el VII centenari de la mort de Jaume I, la fundació del Col·legi Miramar, etc.) i monogràfics (Miquel Costa i Llobera, Joaquim Maria Bover, etc.).
El BSAL, a més de publicar treballs molt rics sobre art i història de les Balears, s’ha fet ressò de les exposicions, conferències i visites a monuments. S’han establert intercanvis amb altres publicacions, fet que possibilità que la Societat Arqueològica gaudís d’una importantíssima hemeroteca amb publicacions de l’Estat espanyol i d’arreu del món.
Hi han col·laborat nombrosos erudits mallorquins, menorquins, eivissencs i catalans, com ara: J.M. Quadrado, E. de K. Aguiló, l’arquebisbe Miralles, M. Rotger, J. Rullán, P.A. Sancho, P. Sampol, J. Llabrés, J. Lladó, G. Munar Oliver, G. Llabrés, A.M. Alcover, J. Ramis d’Ayreflor, Ll. Riber, J. Muntaner, J. Pons i Marquès, A. Pons, Hernández Mora, J. Mascaró i Pasarius, E. Fajarnés, I. Macabich, F. de Bofarull i Sans, S. Bové, M. Batllori, F. Sevillano, R. Amador de los Ríos, J.R. Mélida, etc.
Entre els seus directors destaquen Estanislau de K. Aguiló, Gabriel Llabrés i Quintana, Bartomeu Ferrà, Joan Pons i Marquès (1937-71), Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues, Guillem Rosselló i Bordoy i Maria Barceló i Crespí, tots ells destacats arqueòlegs, arxivers, bibliotecaris i historiadors.
La periodicitat ha anat variant des de quinzenal fins a l’actual, que és anual. Alguns dels treballs publicats es convertiren posteriorment en llibres. Per facilitar la consulta, han aparegut índexs d’autors (toms I-XXV, 1971), de matèries (toms I-XXV, 1975), i d’autors i matèries (toms XXVI-XXXIV, 1976). Joan Pons i Marquès, president de la Societat (1937-71), inicià l’elaboració d’un índex de matèries per al butlletí, conscient de la seva utilitat per als investigadors. Seguí la seva tasca Francesc Sevillano, encara que utilitzà com a criteri l’índex d’autors. Posteriorment, Jaume Salvà i Riera, que succeí Pons en la presidència, decidí unificar els dos índexs (autors i matèries).
Des del 1987 es publica la col·lecció “Monografies”. A més, d’ençà del 1990 apareix un volum bianual dedicat al patrimoni tudat de les Balears, que inclou diferents monografies presentades als congressos que sobre aquest tema convoca periòdicament la Societat.
Des dels anys noranta se celebren congressos sobre patrimoni cultural, i la mateixa Societat n’ha publicat les actes. Al III Congrés “El Nostre Patrimoni Cultural: el patrimoni tudat (1836-1994)” es presentaren tres ponències a càrrec de J. Morata i Socias, C. Manera i J. Roca i Avellá, i G. Rosselló i Bordoy; i un total de 28 comunicacions. El V Congrés (1998) es dedicà al patrimoni menor i es presentaren 18 comunicacions que versaven sobre el patrimoni desaparegut o malmès de les Illes.
Entre les exposicions organitzades destaca la dedicada a Josep Maria Quadrado –“Quadrado i la recuperació de la memòria històrica” (1996)–, amb motiu del centenari de la seva mort. Quadrado participà en nombroses ocasions en el butlletí, on publicà l’important recull documental Informacions judicials sobre els addictes a la Germania. El 1974, la Societat passà a formar part del Patronat Josep Maria Quadrado de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (CSIC).
Aquesta Societat ha dut a terme una tasca cultural molt important durant la seva perllongada existència. L’historiador mallorquí Jaume Salvà, que en fou president entre el 1971 i el 1978, destaca la tasca de l’Arqueològica perquè és una institució cultural que ha atret i concentrat totes les iniciatives individuals de la investigació històrica i ha mantingut un focus cultural autònom amb irradiació cap a l’exterior.
Lectures
- BATLLORI, M.: “Joan Pons i Marquès, trenta anys president d’una societat centenària”, BSAL, 40, 1984, p. 321-329.
- CIRERA, J.; LE-SENNE, A.: “Els pergamins del ‘Fondo Estanislao de K. Aguiló’ a la Societat Arqueològica Lul·liana”, BSAL, 40, 1984, p. 129-164.
- d. a.: A la Societat Arqueològica Lul·liana. En la seva commemoració anyal 1947, Imprenta Mossèn Alcover, Palma 1947.
- ENSENYAT, G. et al.: Cançoner Aguiló, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 2000 [edició facsímil].
- Estatuts de la Societat Arqueològica Luliana, Mallorca 1983.
- Reglamento de la Sociedad Arqueológica Luliana aprobado por las autoridades civil y eclesiástica de esta provincia, Tip. Católica Balear, Palma 1881.
- ROSSELLÓ I BORDOY, G.: “Una experiencia museológica: la sistematización de las colecciones de la Sociedad Arqueológica Luliana”, BSAL, 42, 1986, p. 231-245.
- SALVÀ, J.: “La Sociedad Arqueológica Luliana y su Bolletí”, BSAL, 41, 1985, p. 3-8.