Desenvolupament enciclopèdic
L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià. Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White. Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient. El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que s’aprovaren el 22 d’abril. Sota la tutela de l’Econòmica, quedà constituïda la primera societat arqueològica del País Valencià. N’exercí la presidència Josep de Llano, i la primera secretaria, Josep Segrera.
Durant la dècada de 1870-80 es crearen la comissió de làpides i inscripcions; la comissió de numismàtica; una de prehistòria, per a les investigacions arqueològiques, i una quarta de dedicada a l’estudi de les antiguitats i belles arts. Les comissions d’epigrafistes i numismàtics foren les més actives. Es publicaren notícies d’un bon nombre d’inscripcions, i es donaren a conèixer molts jaciments arqueològics: La Cueva de Roca (Oriola), La Moleta dels Frares (Forcall), La Ereta del Pedregal (Navarrés), Cueva de los Muertos (Enguera) i La Carència (Torís), entre d’altres. Pel que fa a les seves publicacions cal esmentar les Memorias (1872-83).
La SAV també organitzà conferències, actes literaris, excursions i altres activitats. Cal destacar una gran exposició arqueològica l’any 1878, que s’instal·là al claustre del Col·legi del Corpus Christi de València, i hi participaren molts membres de la SAV, a títol personal, i institucions, com la Comissió Provincial de Monuments, la Universitat, l’Acadèmia de Belles Arts, la Biblioteca Universitària Provincial, etc. Una part d’aquest fons i de la col·lecció de Josep de Llano passaren a ser propietat de Miquel Martí i Esteve, administrador de J. de Llano. L’any 1951, l’Ajuntament de València comprà una petita part de la col·lecció de M. Martí i Esteve als seus hereus.
Entre les personalitats que formaren part d’aquesta entitat valenciana destacaren els presidents Josep de Llano, el comte d’Almodóvar i Antonio Rodríguez Cepeda; els vicepresidents Antonio María de Cossío, Facundo Cortadellas, Juan Martínez Vallejo, Francisco Caballero Infante i Alexandre Cerdà i Moróder; els secretaris Josep Sagrera, Josep M. Torres, Josep Biosca i Vicent Pueyo, i altres socis numeraris, com ara Nicolau Ferrer i Julve, Josep Gómez i Barreda, Miquel Velasco, Vicent Wenceslao Querol, Lluís Gascó, Vicent Boix i Francesc de Paula Jaldero.
A partir del 1884, la SAV entrà en declivi fins que desaparegué l’any 1885. La importància de la Societat dins del món de la investigació científica al País Valencià fou rellevant, malgrat els seus escassos quinze anys d’existència. Segons Enric Pla i Ballester, serví de pont entre els grups d’il·lustrats valencians del final del s. XVIII i el grup d’historiadors i arqueòlegs que girà al voltant de Roc Chabàs i la revista El Archivo, fundada el 1886, on col·laboraren molts dels qui havien estat socis de la SAV.
Lectures
- GOBERNA, M.V.: “La Sociedad Arqueológica Valenciana”, Archivo de Prehistoria Levantina,vol. XVI,València 1981, p. 575-608.