Desenvolupament enciclopèdic
L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot (1866 – 1944), alcalde de Castelló (1907 i 1924), president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local. Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M. Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M. Milà i Fontanals. Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident; Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals. A aquest nucli fundacional s’incorporà aviat una personalitat del valencianisme local com Gaietà Huguet i Breva, i el 1921, l’escriptor Josep Pasqual i Tirado, i el farmacèutic i erudit Vicent Calduch. La societat fou promoguda per prohoms conservadors propers a la dreta catòlica i, malgrat la seva inspiració culturalista, durant la dècada de 1930-40, tingué una certa projecció cívica. En foren prova la seva activa participació en l’acord ortogràfic de les Normes de Castelló (1932), i en iniciatives d’innovació pedagògica, com la colònia escolar de Sant Pau d’Albocàsser, dirigida per Carles Salvador i Enric Soler i Godes. No obstant això, l’actuació de la Societat se circumscriví sobretot a tasques erudites, entre les quals destacaren l’edició d’un butlletí i de diverses col·leccions de llibres, amb una continuïtat que no fou totalment interrompuda per la guerra civil. El programa d’actuacions que es proposà la Societat era ambiciós per a una entitat privada: excursions d’estudi, investigació i catalogació d’obres artístiques i, sobretot, de fonts documentals dels arxius municipals i eclesiàstics de poblacions de les comarques de Castelló. La creació d’una biblioteca ben proveïda de fons històrics, on destacà una hemeroteca especialitzada, en gran part producte dels intercanvis internacionals del seu butlletí, serví de suport a la tasca dels erudits comarcals.
Des de la fundació fins a la guerra civil, aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià, i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp.
La Societat destacà, sobretot, per les iniciatives editorials, que no es limitaren a la revista, sinó que inclogueren diverses col·leccions de llibres, bàsicament dedicades a fonts històriques de l’Edat Mitjana. Aquesta “generació castellonenca del 98” –així ha estat designada pels seus hereus intel·lectuals–, que s’inicià en les pàgines de la revista Ayer y Hoy, orientà la història local cap al positivisme, en fer-la més crítica mitjançant una metodologia erudita. Les noves exigències científiques anaren unides a una visió conservadora del passat que s’oposava al liberalisme de la historiografia romàntica. Des d’una major exigència intel·lectual, elaboraren monografies ben documentades sobre temes medievals. Fonamentalment es publicaren i comentaren documents d’arxiu originals.
Salvador Guinot fou l’organitzador de l’entitat i hi influí en la recerca filològica, mentre que l’orientació historiogràfica positivista depengué del mestratge de l’eclesiàstic Manuel Betí i Bonfill (1864-1926), format en l’erudició del Seminari de Tortosa. D’aquesta època són les publicacions següents: Orígenes de Castellón. Sus primeros señores (1926), de Betí; la monografia Catí (1927), de R. Carreras; La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), i Orígenes del Ducado de Segorbe (1933), d’Honori Garcia i Garcia, i La Rambla de la Viuda. Antecedentes históricos y estudio de las concesiones y aprovechamiento de sus aguas (1935), de Vicent Gimeno i Michavila.
Durant la postguerra, els intel·lectuals conservadors de la Societat col·laboraren amb el règim franquista, tot i que es mantigueren allunyats de la retòrica històrica oficial en les seves publicacions erudites. L’any 1948, la Societat s’incorporà al Patronato José María Cuadrado del CSIC, que enquadrà els centres d’estudis locals amb una estratègia homogeneïtzadora de les iniciatives culturals “perifèriques”.
Durant les dècades següents, es continuaren les línies de treball i les orientacions metodològiques definides en l’època fundacional, amb recerques sobre art, institucions medievals i edició de fonts. Hi destacaren les publicacions d’E. Codina i Armengot: Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946); la de Lluís Revest: Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947), i l’edició que aquest feu del Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957). En aquesta línia de treball sobre fonts arxivístiques cal situar el Catálogo de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón (1951), de J. Sánchez i Adell, i la publicació dels Establiments de la villa de El Boixar (1969), per F. Mateu i Llopis.
Durant les dècades dels anys setanta i vuitanta, la temàtica de les publicacions de la Societat, sota la influència dels nous plantejaments universitaris, s’amplià cap a la història econòmica i social, però en general es mantingué la tradició erudita de fons. Les minories reberen l’atenció de Ramon Magdalena amb La aljama hebrea de Castellón en la Baja Edad Media (1978), i autors com E. Díaz i Manteca estudiaren fonts susceptibles d’aprofitament demogràfic i econòmic com El “Libre de la Peyta” de 1721 (1979). En aquests anys en què la Societat fou presidida per Casimir Melià i Tena, es publicaren estudis i transcripcions de fonts com El mustaçaf de Castellón y el “Libre de la Mustaçafia” (1973), a càrrec de F. Roca i Traver; i es reeditaren els treballs pioners de Manuel Betí amb el títol Morella y el Maestrazgo en la Edad Media (1972). L’aparició de la monografia Castellón de la Plana en la Baja Edad Media (1982), de J. Sánchez i Adell, constituí una fita en les edicions sobre l’Edat Mitjana, ja que el llibre sintetitzà les notables aportacions d’un dels investigadors i dels directius més destacats de l’entitat, que durant la dècada de 1990-2000 n’ha exercit la presidència.
Lectures
- CORTÉS, S.: València sota el règim franquista (1939-1951), Institut de Filologia Valenciana / PAM, València / Barcelona 1995.
- FALOMIR, V.: La Societat Castellonenca de Cultura. Anàlisi del seu treball historiogràfic, 1995 [tesi doctoral inèdita].
- VICIANO, P.: “Ideologia i producció historiogràfica: els inicis del medievalisme a la Plana”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Plana, 10, 1987, p. 71-82.