Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic. Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia. Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717. Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica. El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven quasi deu segles d’història es plasmà en els tres prodigiosos volums d’un Repertori alphabètich del secretariat del Molt Illustre Capítol de la Iglésia Cathedral de Gerona fins al mars de 1736, documents existens en lo arxiu de la mateixa iglésia y diferents adnotacions tretas del Vicariat y Officialat Ecclesiàstich y notarias de la present ciutat de Gerona, i en el no menys meritori Episcopologi o sèrie dels senyors bisbes de Girona y sèrie dels prebendats, tots ells conservats a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona. Zelós defensor dels privilegis i les prerrogatives de la seva església, realitzà un buidatge sistemàtic de les actes capitulars, concretat en una llista de veus que cobrien tots els interessos de l’entitat. Volgué prestigiar la catedral de Girona amb l’epopeia col·lectiva dels seus moradors, des de la mítica època de la restauració carolíngia fins al 1736. L’imparcial coneixement heurístic del polígraf Pontic el convertí en un crític impregnat de professionalitat i racionalisme, coratjós a l’hora de remarcar fal·làcies llegendàries. A més d’aquestes obres, alguns autors li atribueixen una Vida del señor don Miguel Pontich, obispo de Gerona, que es conserva manuscrita al monestir de Montalegre.