S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí. Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers. Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic de l’investigador i, a un nivell més general, ajudar a comprendre i reflexionar sobre el paper de la història en el món actual». Estructurada en diverses seccions, les de “Microanàlisi” i “Orientacions i recerques” prestaren una atenció específica a la història local. S’hi publicaren articles sobre la microhistòria (Giovanni Levi, Joaquim Carvalho), les fonts de la història local (Antoni Furió) i els arxius (Josepa Cortés), el món dels oficis (Tim Putnam, June Freeman), els orígens del territori local, la història oral i el medi local (Robert Perks, Giovanni Contini) i les actes del Tercer Col·loqui Internacional d’Història Local, que organitzà el Centre el 1993.
Dues seccions, “Història alternativa” i “Controvèrsies” –aquesta, a diferència de la resta, no fixa–, volgueren difondre distintes fórmules d’aproximació a l’experiència històrica d’arreu del món (Europa i els Estats Units, bàsicament). En “Història alternativa” predominaren els temes referits a l’ús de la història oral i l’arqueologia en la recuperació de la memòria col·lectiva, i la construcció d’una història contemporània a partir de tots els registres i no únicament de l’escrit; també es denuncià la marginació dels col·lectius més indefensos al Primer Món o la història popular i la seva pràctica social. En aquest sentit cal destacar, entre d’altres, els articles: “La rebelión de los cheyenes del Norte (1879): el uso de la historia oral y la arqueología como instrumentos de resistencia” (Douglas i altres, núm. 1), “Discurs de la pèrdua” (G. Grass, núm. 2), “(Re)leer a Marx” (A. Guerreau, núm. 5) i “Arxivadates, usurpadors de la memòria i buròcrates prestidigitadors” (M. Izard, núm. 5), així com el dossier: “Fuera del sueño. Pobreza y marginación infantil en el Primer Mundo” (núm. 3), el dedicat a les experiències britànica i alemanya al voltant dels tallers d’història (R. Samuel, Sh. Rowbotham, M. Wildt, núm. 4), i altres articles sobre Thompson (Hobsbawm, núm. 4) i la renda feudal i el treball camperol (M. Barceló, núm. 6).
En la secció “Controvèrsies” es plasmaren els debats de Stone, Joyce i d’altres (“Historia y posmodernismo”), de Wallerstein i Skotnes (“¿Más allá de Annales?”) i de Strauss i Beik (“El dilema de la historia popular”). El caràcter de la revista determinà en bona part que predominés la traducció d’articles ja apareguts en altres publicacions, sobretot en revistes com History Workshop, Past and Present, Oral History i Radical History Review, entre d’altres, si bé, a poc a poc, aquesta tendència anà disminuint en benefici dels articles encarregats per la mateixa revista.