Afiliat al Partido Liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics: fou diputat a les Corts espanyoles en diferents legislatures, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament. Com a periodista, dirigí La Crónica de Cataluña i auxilià, i posteriorment substituí, J. Mañé i Flaquer en la direcció del Diario de Barcelona. Pel que fa a la seva producció més pròpiament historiogràfica (clarament influïda pel seu pensament polític), redactà Historia de España, un extens manual que el 1891 havia arribat a la quarta edició, Elementos de Historia Universal, Biografías de catalanes ilustres (1906) i nombrosos articles de caràcter històric apareguts en revistes com La Ilustración Artística, El Mercurio, La Velada o Hispania. Així mateix, traduí al castellà i continuà fins a principis del s. XX la Historia de Francia de F.P.G. Guizot (1905).