Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol. La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals. Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal.
El congrés es dividí en dues seccions. La primera es titulà “Medicina y Sociedad en la España del siglo XIX” i tractà dels temes tradicionals de la història de la medicina. La segona secció, “La Medicina, la Ciencia y la Técnica en la Historia Valenciana”, fou la que s’endinsà en les noves directrius. Garcia i Ballester establí els paràmetres de la pràctica mèdica medieval dels jueus i els musulmans i Joan Reglà feu una descripció general de la València moderna amb la lectura de “La Valencia de los Austrias”.
La visió de la medicina i la ciència de López Piñero, com una pràctica cultural integrada a la resta de la societat, es palesà en les comunicacions sobre la Universitat de València fetes per Manuel Ardit i la dedicada a Gregori Maians, d’Antoni Mestre. La història social de la medicina, sovint limitada als treballs hospitalaris i l’assistència mèdica, rebé un tractament més ampli, com per exemple en la comunicació d’Alfons Cucó referent a les condicions del proletariat valencià, vist a partir de les inspeccions de l’Instituto de Reformas Sociales (1909-12). La investigadora Temma Kaplan parlà de Luis Simarro, i Thomas F. Glick abordà la recepció del darwinisme a València.
A més dels temes mèdics hi hagué estudis de tecnologia, totalment aliens a la història de la medicina, com la comunicació d’Emilia Salvador referent a tecnologia naval i la d’Antonio López Gómez, “Embalses levantinos de los siglos XVI y XVII”. Giralt proposà la introducció de temes d’història de l’agricultura, com la seva comunicació “Introducción del guano como fertilizante agrícola en el País Valenciano y en Cataluña” i la de James Casey referent a les conseqüències de l’expulsió dels moriscos en l’agricultura valenciana.
- Actas III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 2 vol., València 1971.