Desenvolupament enciclopèdic
Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol. La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals. Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal.
El congrés es dividí en dues seccions. La primera es titulà “Medicina y Sociedad en la España del siglo XIX” i tractà dels temes tradicionals de la història de la medicina. La segona secció, “La Medicina, la Ciencia y la Técnica en la Historia Valenciana”, fou la que s’endinsà en les noves directrius. Garcia i Ballester establí els paràmetres de la pràctica mèdica medieval dels jueus i els musulmans i Joan Reglà feu una descripció general de la València moderna amb la lectura de “La Valencia de los Austrias”.
La visió de la medicina i la ciència de López Piñero, com una pràctica cultural integrada a la resta de la societat, es palesà en les comunicacions sobre la Universitat de València fetes per Manuel Ardit i la dedicada a Gregori Maians, d’Antoni Mestre. La història social de la medicina, sovint limitada als treballs hospitalaris i l’assistència mèdica, rebé un tractament més ampli, com per exemple en la comunicació d’Alfons Cucó referent a les condicions del proletariat valencià, vist a partir de les inspeccions de l’Instituto de Reformas Sociales (1909-12). La investigadora Temma Kaplan parlà de Luis Simarro, i Thomas F. Glick abordà la recepció del darwinisme a València.
A més dels temes mèdics hi hagué estudis de tecnologia, totalment aliens a la història de la medicina, com la comunicació d’Emilia Salvador referent a tecnologia naval i la d’Antonio López Gómez, “Embalses levantinos de los siglos XVI y XVII”. Giralt proposà la introducció de temes d’història de l’agricultura, com la seva comunicació “Introducción del guano como fertilizante agrícola en el País Valenciano y en Cataluña” i la de James Casey referent a les conseqüències de l’expulsió dels moriscos en l’agricultura valenciana.
Lectures
- Actas III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 2 vol., València 1971.