La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans. La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara, dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller, per Joan Marty. Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del coneixement de la Catalunya del Nord i dels Països Catalans. S’hi afegí molt aviat l’objectiu de constituir una biblioteca, una col·lecció d’obres de recerca i de reflexió sobre la Catalunya del Nord i la seva identitat catalana. La revista ha passat per tres èpoques: del 1965 al 1969 es publicaren trenta números ciclostilats d’una revista escolar, realitzats i escrits pels alumnes del col·legi d’Illa amb el seu professor; en 1969-71 sortiren vuit números impresos, en la mateixa línia, però amb articles diversos d’alumnes, d’ensenyants i estudiosos; del 1971 al 2001, la revista Terra Nostra edità cent números monogràfics impresos. Ha aconseguit un públic extens a la Catalunya del Nord, amb un miler d’abonats, una edició de 2.000 exemplars per número i diverses reedicions. En paral·lel, i amb altres formats, ha editat una desena d’obres de referència, i ha produït dossiers pedagògics amb diapositives i uns quinze discos. Aquesta etapa s’ha tancat amb el número 100 de la revista i l’edició de la Bibliografia de Catalunya Nord, de Dolors Serra. A partir del 2001 ha començat una nova etapa, amb publicacions monogràfiques de referència o d’investigació. La primera és una Història de la xocolata catalana, de Jean-Marie Rosenstein.
Terra Nostra ha aplegat i publicat articles de molts autors (universitaris o investigadors, erudits locals o aficionats). Els col·laboradors i autors es poden reagrupar per camps temàtics: en història i instruments de la història: Joan Abelanet, Lídia Armengol, Étienne Badie, Lluís Bassede, Martina Camiade, Albert Cazes, Claude Colomer, Eugeni Cortade, Camille Descossy, Jean Larrieu, Renat Noell, Pere Ponsich, Joan Ribes, Clément Riot, Jean-Marie Rosenstein, Dolors Serra i Jean Tubert; en etnologia, antropologia i folklore: Lluís Abelanet, Jordi Pere Cerdà, Josiana Duhalde, Paul Goze, Max Havart, Elena Hugues, P. Macià, Miquel Martzluff, Maties Mazarico, M. Pellicer, Joan Reynal i Joan Luís Valls; en llengua, literatura i cultura catalanes: Edmond Brazès, Joan Marty, Roger Rull, Maria Dolors Solà, Pere Verdaguer, Miquela Valls i Pep Vila. Menys representades estan les altres ciències humanes i socials i les ciències naturals, amb Jean-Jacques Amigo, Joan Becat, Martí Boada, Joan Bouchard i Lleó Serve.
Durant trenta anys, les edicions Terra Nostra, el seu director Ramon Gual i la seva ajudant Mònica Batlle han exercit un paper determinant a favor del català i del coneixement de la Catalunya del Nord, tant en el desert editorial dels anys 1970 com en els anys 2000-01, en què les publicacions nord-catalanes no són gaire abundants. El fruit d’aquesta constància són els nombrosos títols editats, sempre obres bàsiques, útils o de referència, amb la voluntat de posar els coneixements i la informació al servei de la gent, amb preus de venda molt ajustats: entre altres obres, destaquen: la Flora Catalana, de Joan Bouchard; els volums de la Bibliographie Roussillonnaise, de Renat Noell; l’Atlas de Catalunya Nord; els quatre volums sobre Vichy, l’ocupació nazi i la resistència a Catalunya Nord, de Joan Larrieu i Ramon Gual; la publicació sobre les Roches gravées, de Joan Abelanet; les estadístiques sobre agricultura o població; la bibliografia d’Andorra; la Presse roussillonnaise, de Clément Riot, i moltes publicacions per a la docència, entre altres una gramàtica, una antologia i un mètode d’aprenentatge del català; sense oblidar la monumental Toponímia històrica, de Lluís Bassede, i els estudis monogràfics, tots d’una gran utilitat i d’un gran impacte social, amb sovintejades reedicions.
Les edicions Terra Nostra ocuparen el lloc d’unes inexistents o poc actives estructures pedagògiques, administratives o editorials de suport a l’ensenyament del català o de producció de material i estudis sobre el país. Malgrat una evolució positiva dins l’ensenyament i alguns mitjans de comunicació, malgrat l’obertura i la permeabilitat de les fronteres, han mantingut aquest paper encara a l’inici del s. XXI. A més, des de la seva creació al principi dels vuitanta, Terra Nostra ha fet costat als Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà, publicant molts estudis d’investigadors del CREC o que hi eren associats, i fent arribar a tots els abonats i a un públic ampli els treballs i les obres bàsiques que no trobarien lloc en un mercat competencial habitual. En la mateixa línia, Terra Nostra prengué part activa, al final dels anys setanta i durant els vuitanta, en la política d’andorranització d’Andorra, portada a terme per Lídia Armengol i l’Institut d’Estudis Andorrans: participació en els estudis, tant de l’editor Ramon Gual com de l’equip de col·laboradors de la revista que havia reunit; publicació de dossiers pedagògics i de treballs d’investigació: bibliografia, fauna, flora, actes de col·loquis científics, atles, monografies.
També ha estat remarcable la iniciativa popular d’editar els calendaris Terra Nostra, que es transformaren ràpidament en un fenomen de societat a la Catalunya del Nord. S’iniciaren el 1968, primer amb uns 1 500 exemplars per als amics i abonats, però ja foren 6.000 a l’inici de la dècada del 1970, i de 12 a 15.000 des d’aleshores. Són sempre en català, amb il·lustracions i textos sobre temes cívics o de la Catalunya del Nord.