Tomàs Agustí Sales i Alcalà

(Valljunquera, Matarranya, 1707 — València, 1774)

Historiador i eclesiàstic.

Fou cronista de València i erudit. Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu. El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat. En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura.

La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava. D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de l’erudició local valenciana: Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz en que Christo, señor nuestro, consagró..., el qual se venera en la santa metropolitana iglesia de Valencia (1736), que conté una Respuesta a cierta consulta sobre monumentos antiguos; Apología crítica contra la inconstancia de un moderno (1737), que responia a un escrit de Segura, al qual dedicà Segura convencido en todo quanto opone contra la dissertación del Sagrado Cáliz... (1737) i, també, Juicio de la segunda apología del padre fray Jacinto Segura... (1739), sobre el mateix afer del Sant Calze. Dins aquesta mateixa línia d’investigació de relíquies antigues i de devocions valencianes, se situa: Noticias del hallazgo del cuerpo de san Pedro Pascual (1744), Origen de la devoción a la preciosísima Sangre de Christo y principios de su iglesia en la ciudad de Valencia (1744) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746). En aquesta mateixa línia s’inclouen alguns dels textos manuscrits citats per Vicent Ximeno (Escritores del Reyno de Valencia, 1749) i Just Pastor Fuster (Biblioteca valenciana, 1830): Historia del Santo Sepulcro y iglesia parroquial y patriarcal de san Bartolomé de Valencia (1739); Examen de la crítica de los modernos franceses sobre el nombre i martirio de santa Catalina virgen i mártir... (1742); Satisfación a los dos reparos que hizo el ilustríssimo señor don Juan Bautista Ferrer... (1747); Antiguo monasterio del Santo Sepulcro de basilianos, crítica exacta de las dos disertaciones del muy reverendo padre fray Jacinto Segura... (1751); Historia de la aparición de san Pablo apóstol en término de Albocácer... (1752), i Disertación de la certidumbre del cuerpo de santa Marcia (1766).

Posteriorment, el seu interès per la història i l’ofici de cronista el portà a ocupar-se d’altres aspectes, entre els quals destaquen: Descripción de la fiesta de la translación del Santísimo al nuevo templo de la Congregación del Oratorio en 29 de setiembre 1736 (manuscrit); Relación de las fiestas que celebró Valencia en el quinto centenar de su conquista (manuscrit, 1738); Serie chronológica de los rectores de la iglesia parroquial de San Bartolomé desde el tiempo de su conquista... (manuscrit); Explicación de las letras longobardas que rodeavan una antigua campana de las religiosas del convento de la Trinidad (manuscrit, 1743); Explicación del pavimento romano descubierto en Sagunto... (manuscrit, 1745); Historia de Valencia desde su verdadero principio hasta Carlos II, rei de España, iniciada després d’haver estat nomenat cronista i que el 1747 restava incompleta; Relación de lo sucedido en los terremotos que han experimentado varias poblaciones del reino de Valencia en este año de 1748 (1748); Turiae marmor super effosum sive disertatio critica de valentino soladitio vernarum colentium isidem (1760); Historia del convento de la Trinidad, religiosas franciscas (1766); Relación del primer centenar de la colocación de la imagen de Nuestra Señora de los Desamparados en su capilla de la plaza de la Seo, y fiestas de Valencia en 1767 (1767), i Valencia cautiva debaxo la dominación mahometana. També anotà i publicà diverses vegades els Diàlegs de Lluís Vives.