En l’àmbit professional fou comissionat dels serveis mòbils de correus a Bordeus i també president del sindicat del canal del baix Conflent de Boera, construït per al regadiu de les terres de la comarca. La seva afecció per la història fou més aviat la d’un estudiós local, però les anàlisis que feu en els seus treballs es basaren en fonts molt ben documentades, com és el cas de la monografia conscienciosa i mai superada de Prada o la història de la guerra catalanofrancesa del 1285. Els seus articles no són abundosos, però estudien els temes en profunditat, cosa poc freqüent en la historiografia nord-catalana de l’època. De la seva bibliografia cal destacar: “Pierre Orséolo, doge de Venise, mort moine à Saint Michel de Cuxa”, SASL, 17 (1868), “France et Aragon, la croisade de 1285, ses causes, ses conséquences et ses suites”, SASL, 21 (1874), “Le siège de Perpignan [1641-1642]”, L’Indépendant, 1-7 (1873), Sièges soutenus par la ville d’Argelès en Vallespir (1861), Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa (1878), i “Hyacinthe Rigaud”, SASL, 19 (1872).