Tomàs Güell

(València, 1670 — València, segle XVIII)

Historiador especialitzat en la història dels dominicans de València, autor de relacions de festes, i recopilador i copista de documents diversos, especialment sobre la història de València.

Vida i obra

Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya. L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent. En el pròleg a la Historia del priorato del P. M. fra Miguel Gosalbo (1728-31), la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia al seu càrrec la tasca d’escriure la història del convent no ho faria amb la puntualitat necessària, com, de fet, ocorregué. També serví de bibliotecari del convent de predicadors de València des del 1717. L’11 de maig de 1726, en el capítol provincial de l’orde celebrat al convent de Santa Caterina de Barcelona, fou nomenat notari de la província d’Aragó de l’orde dominicà per al Regne de València. Era prevere, i estigué vinculat a la parròquia de Sant Nicolau de València, on un oncle seu fou beneficiat, i ell mateix hi realitzà sermons i exercicis espirituals. Una darrera referència sobre la seva vida és de l’octubre del 1739, data d’una carta que ell mateix dirigí des de València al dominicà Juan Cadenas Fuentes, catedràtic de teologia a la Universitat de Valladolid.

La seva producció historiogràfica ha pervingut manuscrita. L’autor considera que són dues les funcions de la història: la primera, i segurament la més important, és el seu valor d’exemple i model amb vista a actuacions futures; i la segona és el seu vessant informatiu i cultural, destinat a satisfer la curiositat i els desigs de saber dels lectors. El tema preferent dels seus escrits és la història contemporània del convent de dominicans de València, si bé aquest no fou el seu únic centre d’interès. En un dels dos volums de Varia, conservats a la BUV (ms. 13), inclou notícies de temàtica diversa: sobre convents i parròquies, sobre festes civils i religioses, a més de visites reials, política internacional de la monarquia hispànica, episodis bèl·lics, la polèmica sobre la licitud de les representacions teatrals, fenòmens meteorològics, incendis i altres successos truculents, que criden en algun moment la seva atenció. Per a Güell la crònica històrica havia de ser extensa i tan exhaustiva com fos possible. S’oposa a les cròniques massa succintes, com les d’altres priorats narrats per historiadors dominicans anteriors, ja que una narració massa sintètica sempre omet notícies i detalls que poden ser útils per a entendre les circumstàncies i causes dels fets d’interès per a la posteritat, i, per tant, perd la seva utilitat. Per això, en la seva narració històrica sobre el convent de predicadors de València no renuncia mai a recollir notícies alienes al convent, les quals pensa que contribueixen a fer el relat més informatiu, variat i amè. Igualment, escriví un relat molt detallat sobre les festes del V Centenari de la Conquesta de València (1738), afegint-hi notícies que havien quedat fora del llibre oficial de Josep Vicent Ortí i Mayor, i mostrant-se més crític que el cronista oficial. L’exhaustivitat i el detallisme, però, no impliquen, segons l’autor, retoricisme buit, tedi o dificultat de lectura, sinó que la història, com ell diu, no ha d’abundar «de palabras, sino de noticias», i ha d’estar ben ordenada, cosa que en facilita la comprensió i en fa més gustosa la lectura. D’acord amb aquests propòsits, es preocupa molt del procés de redacció i d’estructuració del material historiogràfic. Primerament afirma que escriu un esborrany per a no ometre res, que després reelabora i ordena en una segona redacció. Acompanya els llibres d’un índex i procura diferenciar en tot moment les notícies copiades íntegrament, les resumides i les aportacions personals. Güell tingué accés i sabé manejar moltes i variades fonts escrites (biografies, memòries, tractats de devoció, cartes, documents jurídics, protocols, memorials, relacions, poesies, gasetes...); aquests documents transmesos per ell representen moltes vegades les úniques còpies disponibles avui dia i, per tant, són de gran utilitat per als historiadors actuals. A més de les fonts escrites, també aportà notícies sobre fets viscuts personalment.

L’autor es mostra com un historiador crític, que revisa críticament la bibliografia, com fa amb les relacions sobre el V Centenari de la Conquista que recopilà, en les quals diu haver trobat moltes dades falses, afegits i exageracions. Igualment, tracta de fonamentar les notícies amb proves documentals, i no s’amaga a l’hora d’emetre judicis de valor sobre els fets historiats. De vegades es deixa dur per un cert subjectivisme, com ocorre amb la seva animadversió envers els jesuïtes, conseqüència de les males relacions que mantenien amb el seu orde. Tot i que escriví la seva obra en castellà, tret dels documents, poesies i col·loquis que copià en català, mantingué sempre una posició valencianista i foralista. Güell enyorava els furs recentment perduts i lamentava la minva progressiva de l’ús del català, instigada, segons diu, per la nova legislació castellana («siento mucho que en estas leyes de Castilla intenten y procuren de propósito abolir nuestra lengua valenciana»), amb la contribució del patriciat valencià, «que hablan en castellano a todas horas, con muestras que desprecian la lengua nativa» (BUV, ms. 34, 29 de juny de 1734). Igualment, es mostra crític amb algunes actuacions dels Borbó, com en les mesures preses per Felip V contra el Vaticà, «lo que jamás han executado los reyes de la Casa de Austria» (BUV, ms. 13), i parla amb pena de la situació del Regne de València, «que por las guerras, aloxamientos, quarteles, alcabalas y demás tributos está todo el reyno de Valencia destruido» (ibid.).

A la Biblioteca Universitària de València (BUV) es conserven diversos llibres i documents manuscrits de l’autor, entre els quals destaquen: Varia 1, 2 y 3 tomo que dexó escritos de su mano el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo de este real convento de predicadores y su bibliothecario incansable. Hízoles encuadernar a expensas proprias en este volumen el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, hijo del mismo convento y su bibliotecario. Año 1755 (BUV, ms. 13); Tomo de varia que dexó escrito de su mano el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo de este real convento de predicadores y su bibliothecario incansable. Su primera parte, que es hasta la página 119, contiene diferentes noticias, cartas y sucessos de nuestros missionistas. La segunta parte, que es todo lo restante, contiene noticias del priorato del M. R. P. M. Fr. Pedro Soler, desde el año 1713 y otros sucessos hasta el año de 1719. Hízole enquadernar a expensas proprias el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, indigno hijo del mismo convento y su bibliothecario. Año 1755 (BUV, ms. 11); Historia del priorato del P. M. Fr. Miguel Gosalbo, compuesta por fray Thomás Güell, hijo y bibliotecario de este santo convento de predicadores de Valencia. Empieça sábado a 16 de octubre del año 1728, y fenece en 13 de noviembre de 1731 (BUV, ms. 174); Güell. Elenco de la primera parte del priorato del padre maestro Domingo Marín, desde noviembre 1731 asta setiembre 1733 (BUV, ms. 33); Tomo II. Güell. Elenco de la segunda parte del priorato del P. M. Marín, desde setiembre 1733 asta julio 1734 (BUV, ms. 34); Memorias históricas de este real convento de predicadores de Valencia, que escribió el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo del mismo y su diligentíssimo e infatigable bibliothecario por muchos años. Las recopiló en su orden, e hizo enquadernar a expensas proprias, para que mejor se conservaran y sirvieran de lumen domus a los venideros, el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, indigno hijo del mismo convento y su bibliotecario, antes de las fiestas del centenar de san Vicente. Año 1755 (BUV, ms. 161); Relación de las fiestas del quinto centenar de la conquista de Valencia, en el año 1738, que dexó escrita de su mano el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo de este Real Convento de Predicadores de Valencia, y su bibliotecario incansable. Hízola enquadernar en este tomo a expensas proprias el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, indigno hijo del mismo convento y su bibliothecario. Año 1755 (BUV, ms. 12); Priorato segundo del M. R. P. M. Fr. Jaime Messeguer, desde el año 1734 hasta 1737, y elenco de todo el priorato. Y priorato del M. R. P. M. Fr. Francisco Vidal, desde el año 1737 hasta el 1738, en que renunció. Dexóles escritos de su mano el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo de este real convento y su bibliothecario incansable. Hízoles enquadernar en este tomo, a expensas proprias, el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, indigno hijo del mismo convento y su bibliothecario, para que se conservaran mejor dichos manuscritos, ad lumen domus, y no se perdieran. Año 1755 (BUV, ms. 38); Parte tercera del priorato del M. R. P. M. Fr. Domingo Marín, que dexó escrita el R. P. Fr. Thomás Güell, hijo de este real convento de predicadores de Valencia y su bibliothecario incansable. Va adjunto en este tomo el elencho de todo lo contenido en el tomo del priorato que escribió él mismo del M. R. P. M. Fr. Miguel Gosalbo, que se enquadernó muy antes sin él. Hízole enquadernar a expensas proprias el R. P. presentado fray Vicente Thomás Tarifa, indigno hijo del mismo convento y su bibliothecario, para que mejor se conservaran ad lumen domus dichos manuscritos, y no se perdieran sueltos. Año 1755 (BUV, ms. 175); Carta de fray Thomás Güell dirigida al M. R. P. Fr. Juan Cadenas, (s. a. 1739) (BUV, ms. 933, ms. 695).

Lectures
  1. BLASCO, R.: “Rudiments set-centistes del teatre valencià. a) El ‘Col·loqui nou de l’any 1729’”, La insolent sàtira antiga, Ajuntament, Xàtiva 1984, p. 105-129.
  2. CARRERES I ZACARÉS, S.: Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reyno, Hijo de F. Vives Mora, València 1925, p. 328, 333-353, 368-378.
  3. ESCARTÍ, V.J.: “Les Notícies en català del notari valencià Bertomeu Blasco i Siurana (s. XVII)”, Miscel·lània Sanchis Guarner, II, PAM, Barcelona 1992, p. 5-26.
  4. FERRANDO, A.: “Les Memòries curioses (1609-1651) de mossén Vicent Torralba”, L’Aiguadolç, 21, 1995, p. 37-64.
  5. FUENTES, C.: Escritores dominicos del Reino de Valencia, Impremta F. Ángeles Pitarch, València 1930.
  6. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M.: Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, Librería Maraguat, València 1913, p. 82-87.
  7. MÍNGUEZ, V.: Art i arquitectura efímera a la València del s. XVIII, IVEI, València 1990.