Vida i obra
És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats. Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s. xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament.
Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials (1950) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires (1952-54). El 1952 es graduà en dret; poc temps després, el 1954, inicià la docència com a professor d’història, i l’any següent es doctorà en filosofia i lletres. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Torí i a l’École Pratique de París, l’actual École des Hautes Études en Sciences Sociales. Al llarg de la dècada de 1950-60 col·laborà estretament amb molts dels intel·lectuals que havien patit les represàlies del peronisme i que trobaren aixopluc en les revistes Imago Mundi, Sur, Punto de vista, Contorno, Desarrollo Económico i en el suplement cultural del diari La Nación. Aquests intel·lectuals, juntament amb Claudio Sánchez Albornoz, que fou professor seu a la universitat, l’encaminaren vers l’estudi del País Valencià del s. xvii.
A París mantingué relacions amb Fernand Braudel i l’Escola dels Annals. Fou en aquest context que preparà la seva tesi doctoral sobre història medieval: Los moriscos en el reino de Valencia (1520-1609), publicada amb el títol Un conflicto nacional: moriscos y cristianos viejos en Valencia, que fou editada pels Cuadernos de Historia de España (1955 i 1957), a Buenos Aires (el 1980 el llibre fou reeditat a València per la Institució Alfons el Magnànim). Halperin, en aquesta obra –l’única que dedicà al País Valencià–, segueix el model que Marc Bloch utilitzà en l’estudi sobre els caràcters originals de la història rural francesa, i planteja la divisió social del País Valencià posterior a l’ocupació cristiana per les tropes de Jaume I. Concretament, estudia el període que va des de la revolta de les Germanies (1519-21), quan els revoltats agermanats obligaren els musulmans valencians a batejar-se per la força, fins a l’expulsió dels moriscos (musulmans conversos), decretada el 1609 i portada a terme entre aquest any i el 1614. Amb aquesta expulsió, prescrita per Felip III, es posà punt i final al que Halperin qualifica de conflicte nacional entre els moriscos –que representaven un terç de la població valenciana en vigílies de l’expulsió– i els cristians vells, descendents dels que arribaren a partir de la conquesta cristiana del 1238. Així doncs, amb la conversió per la força dels musulmans, una nació dividida socialment per la pràctica de dues religions, però que havia aconseguit sobreviure, donà pas a una altra teòricament unificada per la pràctica religiosa, però fragmentada irremeiablement, entre els cristians i els conversos que maldaven per conservar la pràctica de la seva religió. En fracassar l’assimilació, només quedà una solució: el decret d’expulsió, amb la disminució dràstica de la població i els problemes posteriors que s’arrossegaren.
Halperin fou professor associat del Departament d’Història de la Universitat de Buenos Aires (1960-66). Arran del cop d’estat militar del 1966 marxà de l’Argentina i exercí com a professor a les universitats de Harvard i d’Oxford als Estats Units. El 1971 ingressà al Departament d’Història de la Universitat de Califòrnia (Berkeley), d’on actualment és professor emèrit.
És autor de moltes obres sobre l’Amèrica Llatina: El pensamiento de Echevarría (1951), Tradición política española e ideología revolucionaria de Mayo (1961, reed. 1985), Argentina en el callejón (1964, reed. 1995), Storia degli America Latina (1967; ed. cast.: Historia contemporánea de América Latina, 1969), El revisionismo histórico argentino (1970), Argentina: la democracia de masas (1972), Hispanoamérica después de la independencia: consecuencias sociales y económicas de la emancipación (1972), Revolución y guerra: formación de una élite dirigente en la Argentina criolla (1972), Proyecto y construcción de una nación: Argentina, 1846-1880 (1980, reed. 1994), Guerra y finanzas en los orígenes del estado argentino (1791-1850) (1982), Reforma y disolución de los imperios ibéricos, 1750-1850 (1985), El espejo de la historia. Problemas argentinos y perspectivas latinoamericanas (1987) i Ensayos de historiografía (1996).
Ha estat compilador, editor i comentarista de diversos llibres fonamentals per a la història llatinoamericana, com La campaña del ejército grande, de D.F. Sarmiento (1958), Historia argentina (1972, 7 vol.), El ocaso del orden colonial en Hispanoamérica (1978) i Escritos (1987). També ha escrit una gran quantitat d’articles.
Lectures
- HORA, R.; TRÍMBOLI, J. (ed.): Pensar la Argentina. Los historiadores hablan de historia y política, El Cielo por Asalto, Buenos Aires 1994, p. 36-79.
- — (comp.): Discutir Halperin. Siete ensayos sobre la contribución de Tulio Halperin a la historia argentina, El Cielo por Asalto, Buenos Aires 1997.