Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics (1958). El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de col·laboradors --intel·lectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 (una feina en la qual li fou molt útil la part dedicada al període de la seva Història d’Espanya), així com un prefaci de gran interès per a comprendre la seva assumpció personal de la història econòmica i social. La idea d’oferir una panoràmica que abordés fins i tot aspectes rarament tractats fins aleshores –com la història de la ciència i del pensament o de la vida quotidiana i de les mentalitats– exigí una participació molt àmplia, que es resolgué amb la realització d’escrits sintètics redactats per especialistes a partir d’un detallat esquelet temàtic establert amb anterioritat; això donà a l’obra un sòlid caràcter de treball col·lectiu que rarament es troba en visions generals posteriors, fins i tot en les més modernes. Per bé que la idea rectora no es corresponia amb la noció d’“història total” formulada per Pierre Vilar (que, més que oferir una panoràmica general, pretenia sobretot analitzar la il·lació dels diferents àmbits), és una de les realitzacions historiogràfiques catalanes que més s’hi acosten. A la seva amplitud temàtica s’hi afegí també una concepció àmplia de l’àmbit territorial d’estudi. Així, l’anàlisi de conjunt de les terres catalanes hi era present sobretot en els aspectes econòmics i literaris, tot i que no s’aplicà de manera sistemàtica en cadascun dels àmbits tractats, cosa que motivà una carta oberta d’una seixantena de joves intel·lectuals valencians (entre els quals Alfons Cucó, Eliseu Climent, Ricard Peréz Casado, Joan F. Mira, Lluís V. Aracil i d’altres), publicada en Serra d’Or (abril del 1961), en què es queixaven perquè no es feia un tractament unitari més coherent del conjunt nacional. En el moment de la seva publicació tingué un important paper d’ordenació i model de fixació històrica.