Desenvolupament enciclopèdic
Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s. XVI: la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572. La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera. A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una efímera resurrecció, durant quatre cursos acadèmics, que no gaudí de continuïtat. La consolidació dels estudis universitaris arribà, finalment, cent anys després, el 1969, com a secció delegada de la Universitat Autònoma de Barcelona (Col·legi Universitari de Girona). La possibilitat que Joan Reglà esdevingués director del Col·legi Universitari fou anul·lada pel governador civil. L’extensió i l’explosió dels estudis universitaris arreu dugué, progressivament, a la creació de la UdG, establerta per llei del Parlament de Catalunya de 30 de desembre de 1991. Només en aquesta darrera etapa es pot parlar pròpiament d’estudis específics i d’investigació en el camp historiogràfic, coordinats en un primer moment pels diversos departaments de la UAB, i després pels de Geografia, Història i Història de l’Art de Girona. A la Facultat de Lletres hi ha dos estudis que porten el nom d’història: el d’història, pròpiament dita, i el d’història de l’art. La docència que s’ofereix actualment en el primer, impartida per una vintena de professors, permet a l’estudiant de llicenciar-se en història i seguir dos itineraris en els cursos de doctorat: prehistòria i món antic, i història medieval, moderna i contemporània. En el període 1992-2000 s’hi han llegit 11 tesis doctorals: vuit de prehistòria i història antiga, una d’història moderna, una d’història econòmica i una altra d’història contemporània. El 1985 es constituí l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, integrat per dues seccions, una de filologia catalana, i una altra d’història aplegada sota el nom de Jaume Vicens i Vives, la qual segueix una línia de recerca especialitzada en història rural. Des del 1994 funciona també el Laboratori d’Arqueologia i s’edita la sèrie “Estudis arqueològics”. La UdG no té una revista específica d’història, però Estudi General, publicació de la Facultat de Lletres, ha inclòs diversos monogràfics de temàtica històrica. Com a iniciativa conjunta amb la Universitat de Vic es publica la col·lecció de llibres “Biblioteca Universitària”. Entre els col·loquis i seminaris organitzats, cal esmentar els dedicats a la formació i expansió del feudalisme català (gener del 1985), el carlisme i els moviments absolutistes a l’Europa de la primera meitat del s. XIX (setembre del 1988) i les Primeres Jornades Jaume Vicens i Vives sobre “Espanya, nació de nacions?” (abril del 1999).
Lectures
- Estatuts de la Universitat de Girona, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 1996.
- SOBREQUÉS I CALLICÓ, J.: Els estudis universitaris a Girona al llarg de la història,Col·legi Universitari de Girona, 1978.
- TORROELLA, J.B.: El Estudi General o Universitat literària de Girona,Girona 1906.