Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història. Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont: en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida (1841), obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari (1931); l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB (1971), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, i, finalment, durant la dècada del 1990 la transformació en Facultat de Ciències de l’Educació integrada a la UdL, i instal·lada, avui, al Campus de la Caparrella. En segon lloc, i des del 1968, el Ministeri d’Educació i Ciencia reconegué l’Estudi General de Lleida com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona, amb reglament propi i direcció a càrrec d’un catedràtic. Paral·lelament, es constituí el Patronat de l’Estudi General, fundació conjunta formada per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu d’assegurar el suport econòmic i social dels nous estudis universitaris durant aquest primer i difícil període. Així doncs, el 1968, s’iniciaren les primeres classes de dret a l’edifici de l’antic Hospital, seu actual de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; el curs 1971-72 ho feu la Facultat de Filosofia i Lletres, que es traslladà el 1974 a l’antic convent de dominicans del Roser, on també s’encabiren finalment els estudis de dret; l’any 1977 era una extensió de la Facultat de Medicina de Barcelona la que s’hi incorporà, i quedà instal·lada des del 1979 a l’antic col·legi dels maristes, fins que el 1985 s’acordà la construcció d’un nou edifici dins el recinte de l’Hospital de Santa Maria, i on s’integrà, des del 1989, l’Escola Universitària d’Infermeria, que havia començat a funcionar el curs 1984-85. També el 1968 s’establiren les bases per a la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (ETSEA), amb seu a Lleida. La creació d’aquest centre suposà per a Catalunya la recuperació dels ensenyaments agraris universitaris de nivell superior, després que l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, fundada per la Mancomunitat, fos clausurada el 1939. Dissortadament, aquest centre vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya no es posà en funcionament fins el curs 1972-73 i gràcies a un conveni amb la Diputació de Lleida, que cedí en ús els antics terrenys de la Granja Escola de la carretera d’Osca.
Un pas important en la consolidació infraestructural dels estudis universitaris a Lleida fou, per una banda, l’adquisició i la rehabilitació de l’antic edifici del seminari diocesà, que comptà amb el suport econòmic de la Paeria i la Diputació de Lleida, i també la bona disposició del bisbat. L’inici del curs 1986-87 de lletres i dret a les aules d’aquesta renovada construcció, i en el marc de l’anomenada divisió VI de la UB, suposaren un salt qualitatiu en la vida universitària lleidatana. Avui, el seminari és la seu del rectorat. D’altra banda, la signatura d’un conveni entre la UB i la Paeria el 9 d’octubre de 1990, feu possible la creació del nou campus universitari de Cappont, al marge esquerre del riu Segre, la zona per on avui s’expandeix la UdL, i on destaca l’edifici biblioteca Centre de Cultures Estudi General, commemoratiu de la celebració del set-cents aniversari de la fundació de l’Estudi. En relació amb la commemoració d’aquesta efemèride –el naixement del fenomen universitari a Catalunya–, es desenvoluparen durant el trienni 1997-2000 tot un seguit d’activitats destinades a projectar la universitat: el que significà per a la història de Catalunya, el seu present i els projectes de futur. Durant el que es podria anomenar primera època de la Universitat, les aules de l’Estudi veieren passar com a professors o estudiants, metges com Jaume d’Agramunt, l’autor del Regiment de Pestilència, el 1348, Jaume Roig, gran escriptor, i mestres, juristes, pensadors i teòlegs, entre els quals cal esmentar: Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Alfons de Borja, futur papa Calixt III, Jaume Marquilles, Jaume Callís, Josep de Calassanç, Antoni Agustí, Pedro Cerbuna, sense oblidar els cronistes Pere Miquel Carbonell o Jeroni Pujades, entre d’altres. Avui, i pel que fa als corrents historiogràfics, cal destacar la presència de dos actius departaments: un d’Història i un d’Història Social i de l’Art. Destaquen, sobretot, les recerques d’arqueologia, la Lleida romana, la història del paisatge, la història política i de les elits, la història social, la història de les institucions, del pensament i del poder, la història urbana medieval i moderna, la història de la Guerra Civil Espanyola i del franquisme, i també més recentment, la història de les universitats.