Desenvolupament enciclopèdic
No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971. Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals. Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle. Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades.
La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’un catedràtic especialista. Foren l’arxiver departamental F. Denel amb el montpellerenc Guy Romestan, que s’encarregaren dels cursos durant la dècada del 1970. La historiadora de l’art Y. Carbonell-Lamothe hi dirigí recerques amb estudiosos de Tolosa com M. Durliat de Perpinyà. A. Escarrà, per exemple, s’hi doctorà amb un treball sobre els dominics de Perpinyà; Y. Escape treballà sobre el Tuïr baixmedieval; G. Castellví sobre els castells medievals, i P. Alessandri sobre les ceràmiques de les sitges i les ocupacions visigòtiques. L’arribada de P. Senac el 1988 permeté el desenvolupament d’investigacions pròpies a Perpinyà (Bille, Constant) basades en treball d’arxiu, sovint codirigit per Sigal, des de Montpeller, o P. Bonnassie, des de Tolosa. Aquest també fomentà els lligams interuniversitaris amb Barcelona, Ais de Provença o París, que generaren dues publicacions universitàries: Frontières et espaces pyrénéens, i Histoire et archéologie des terres catalanes.
Actualment, M.C. Marandet dirigeix investigacions sobre l’ocupació del sòl (com les de Mosset elaborades per C. Puig, i les de Salses per C. Coupeau); els ordes religiosos perpinyanencs (de C. Puig); els testaments (d’A. Molinier), i el patrimoni temporal de Sant Martí del Canigó (de C. Thiercy). Marandet també fou directora, el 1998, del col·loqui “L’homme et l’animal dans les sociétés méditerranéennes”.
La secció sobre l’època moderna, que fou encapçalada per A. Marcet, produí sobretot nombrosos estudis detallats sobre les institucions i la societat. Actualment, el director del departament és G. Larguier, historiador de la Narbona medieval i moderna. Entre els investigadors i les línies de recerca que se segueixen cal destacar: R. Sala sobre societat, mentalitats, i catalanitat, etc.; A. Ayats sobre les guerres hispanofranceses, les fortificacions, Angelets de la Terra, etc.; G. Larguier sobre economia i comerç, i testaments; M. Brunet sobre societat i institucions rurals, violències, Revolució Francesa, etc.; M. Conesa sobre la Cerdanya, i les famílies; D. Baisset sobre els protestants, la percepció de la reialesa, etc., i J. Peytaví sobre immigració, sistema de la família rossellonesa, etc.
La història contemporània és la secció més prolífica del Departament d’Història perpinyanenc. També fou la que primer quedà configurada, gràcies a la feina, primer de J. Meyer, catedràtic especialista de la història de Mèxic, i després de J. Sagnes, catedràtic especialista de la història social i sindical. Igualment ha estat la secció que, tenint en compte les restriccions arxivístiques de les altres seccions i lingüístiques dels no-catalanoparlants que ha patit, atreu més estudiants i futurs investigadors. J. Sagnes definí els eixos de les recerques que les tesines han desenvolupat: el moviment social i sindical (N. Marty, per exemple, investigà els obrers i l’empresa Perrier), amb estudis polítics i electorals (històries de partits, biografies polítiques, com la de Jean Rous sobre F. Chevalier, ensenyament i història dels mestres d’escola); el cinema i les seves representacions (M. Cadé, per exemple, estudià els negres o l’Edat Mitjana; temes artístics, pintors, colors, etc.). A més, es definiren dos temes més encarats a la realitat de l’ofici d’historiador contemporani, un d’història general i un en fase de desenvolupament, sobre l’explotació de les fonts d’arxius locals (carreteres, medi ambient, policia, guerres, etc.). La tasca de Sagnes ha estat continuada per M. Cadé i J.M. Goger.
Dins de la secció, G. Larguier i J. Quaretti han organitzat un col·loqui sobre la Comuna de París i el seu ressò. Finalment, i gràcies al dinamisme de la secció de cinema, sovintegen les relacions amb l’Institut J. Vigo, de Perpinyà, en particular en el marc dels encontres Confrontation, organitzats per M. Cadé, que celebra diades d’història i cinema.
Del Departament d’Història, han anat sorgint centres de recerques específics. Un dels més actius fou el Centre de Recherche et d’Études sur les Problèmes de la Frontière (CREPF) dirigit per J. Sagnes des del 1986, en col·laboració amb el director de l’Arxiu Departamental. Edità un butlletí anual: Bulletin du CREPF, convertit en Frontière(s). El centre ha organitzat dos col·loquis d’història contemporània: “Les Français et la guerre d’Espagne”, celebrat a Perpinyà, al final de setembre del 1989 (actes publicades el 1990) i “L’Espagne et la France à l’époque de la Révolution Française, 1793-1807” (1993). També ha publicat tres obres col·lectives: Frontières et espaces pyrénéens au Moyen-Age (1992), dirigida per P. Senac; Histoire et Archéologie des terres catalanes au Moyen-Age (1995), dirigida per P. Senac, i Frontières terrestres, frontières célestes dans l’Antiquité (1995), dirigida per A. Rousselle. El CREPF s’autodissolgué el 1995 per raons de política universitària, i en substitució es creà l’Institut d’Història del Rosselló (IHR), on també col·laboraren A. Marcet, que n’esdevingué presidenta, i L. Assier-Andrieu.
L’any 1995 nasqué també el Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes (CRHiSM) a iniciativa d’A. Rousselle. Els seus eixos d’investigació han tractat les diverses edats històriques; les fonts notarials (estudiades per Larguier, Marandet i Laffont); l’arqueologia i les representacions de la societat industrial (analitzades per Cadé, Goger, Marty i Castanyer Muñoz), i el Pirineu (tema tractat per Catafau i Martzluff). Igualment és partícip de treballs de peritatge i estudi històric per entitats públiques (Casa Jacomet de Prada, castell de Sant Hipòlit de la Salanca, excavacions de Vilarnau), del qual actualment n’és responsable A. Catafau. Publica una revista, Domitia (amb dos números editats) i ha organitzat col·loquis com: “Le paysage rural et ses acteurs”, 1ère journée d’études du CRHiSM, celebrat a Perpinyà el 1995 (A. Rousselle i M.C. Marandet dir. 1998); “Monde rural et histoire des sciences en Méditerrannée: du bon sens à la logique”, 2ème journée d’études du CRHiSM, celebrat a Perpinyà el 1996 (A. Rousselle dir. 1998); “La glace et ses usages”, 3ème journée d’études du CRHiSM, Perpinyà, 22-11-1997 (A. Rousselle dir. 1999); “L’homme et l’animal dans les sociétés méditerranéennes”,4ème journée d’études du CRHiSM, Perpinyà, 20-11-1998 (M.C. Marandet dir. 2000).
Sobre els estudis de prehistòria, la Universitat acull una Unitat Mixta de Recerques (UMR) associada al CNRS francès i al centre de Talteüll. Des de la descoberta del famós crani a la cova de l’Aragó el 1971, Talteüll no ha deixat d’eixamplar, a més del seu desenvolupament econòmic i turístic, les seves activitats científiques, amb un museu internacional i un centre de recerques interdisciplinari. El 1992, el descobridor H. de Lumley creà l’associació Centre Européen de Recherches Préhistoriques, que gestiona les excavacions a tota la comarca, a partir de la qual, el 1994, es muntà el laboratori Préhistoire et Paléoenvironnements Quaternaires dans le Bassin Méditerrannéen, que estudia l’home fòssil, les seves cultures i el seu medi ambient. Aquesta unitat agrupa prop d’una desena d’investigadors i ensenyants permanents, a més d’una vintena de doctorands i postdoctorands.
En el marc del Departament d’Estudis Catalans, a iniciativa del geògraf J. Becat i de l’historiador L. Assier-Andrieu, es creà l’Institut Català de Recerques en Ciències Socials (ICRECS) que, entre altres activitats, participa, tant des d’un punt de vista col·lectiu com individual, en l’activitat de la recerca històrica. El tractament de la identitat catalana, de l’espai de la catalanitat, del problema de la frontera, de la construcció de les identitats de grup, marquen els principals eixos de treball. Els historiadors que hi participen (Sala, Berthelot, Peytaví Deixona, Camiade, Malet) són part integrant del moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord actual. En l’àmbit d’història, l’institut coorganitzà amb la vila de Perpinyà, el 1997, el col·loqui “La ciutat i els poders” (actes publicades, ICRECS, 2000), arran del vuitè centenari de la carta municipal de Perpinyà.
Lectures
- CARMIGNANI, P. (dir.): L’université de Perpignan de 1350 à 2000, tradition humaniste et modernité scientifique, PUP, Perpinyà 2001.
- MARCET, A.: “Apunts sobre la historiografia dels comtats de Rosselló, Conflent i Cerdanya a l’època moderna”, RC, 20, 1988, p. 81-86.
- PEYTAVÍ, J.: “De la historiografia nord-catalana moderna i dels historiadors nord-catalans modernistes als anys 90”, Congrés d’Història del Pirineu, Girona 1997 [en premsa].
- SAGNES, J. (dir.): L’université de Perpignan au XVIIIème siècle, PUP, Perpinyà 1996.