Desenvolupament enciclopèdic
S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament. L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia. Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588. Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847. El 1971 les autoritats provincials negociaren la creació d’una delegació de la Universitat de Barcelona, que inicià les classes de filosofia i lletres i ciències el curs 1971-72, sota la direcció de Ramon Valls i Plana. El 1977 s’autoritzà la Facultat de Medicina, que després de fortes polèmiques s’establí a Reus. El 1983 es feu efectiva la conversió, concedida el 1978, de les delegacions de química i filosofia i lletres en facultats. Amb la reestructuració de la UB en divisions el 1986, es constituí com la VII la divisió universitària del Camp de Tarragona, amb Antoni González i Senmartí de primer president. El 1988 la Generalitat autoritzà l’Escola de Ciències Empresarials a Reus. El president de la Comissió gestora de la URV, nomenat el 1992 per la Generalitat, fou Joan Martí i Castell. La integren les escoles d’enginyeria, enginyeria química i infermeria, i les facultats d’enologia, química, ciències jurídiques, lletres, educació i psicologia, a Tarragona; i les facultats de ciències de la salut i ciències econòmiques i empresarials, a Reus. El claustre del maig del 1994 aprovà els estatuts, que declaren el català llengua pròpia, i el 1995 es creà l’Institut Universitari d’Arqueologia i Estudis del Món Antic.
La biblioteca disposa, des del 1991, del llegat de Jaume Vidal i Alcover i de Maria Aurèlia Capmany, amb manuscrits i documents d’ambdós escriptors i de Sebastià Farnés. El Departament de Geografia, Història i Filosofia publicà les revistes d’aparició irregular Universitas Tarraconensis (10 núm., 1976-92), de contingut miscel·lànic, i Quaderns d’Història Contemporània (9 núm., 1979-91) amb exemplars monogràfics (guerra civil de 1936-39, catalanisme, Església i societat, fets d’Octubre del 1934, etc.).
Lectures
- OLIVÉ, E.; PRATS, J.M.: Història dels estudis universitaris a Tarragona: un trajecte de vuit-cents anys, URV, Tarragona 1998.