Valerià Weyler i Nicolau

(Palma, Mallorca, 1838 — Madrid, 1930)

Militar i polític.

Vida i obra

Ingressà en el Col·legi d’Infanteria de Toledo (1852), on obtingué la graduació de sotstinent (1856). Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità (1862). Destinat a Mallorca, el 1863 sol·licità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba; posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines. Ascendí fins a capità general (1910). La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar. El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a ministre de la Guerra i ministre de la Marina (1901-07). Fou guardonat amb nombroses condecoracions, com ara fill il·lustre de Palma (1874). Pel que fa a l’interès historiogràfic, cal fer referència a l’obra Mi mando en Cuba (1910-11), en la qual ofereix gran quantitat d’informació sobre el procés d’independència de l’illa caribenya. També destaquen els seus plantejaments sobre la importància del coneixement de la història en l’art militar. El 1925 ingressà com a membre numerari en la RAH. Entre la seva bibliografia també cal destacar Valor de la historia en el arte militar (1925) i A los mallorquines (s. a.).

Lectures
  1. armiñán, l.: Weyler, Gran Capitán, Madrid 1946 (“Milicia de España”, 10).
  2. marimon, a.: El general Weyler, governador de l’illa de Cuba, Comissió de les Illes Balears per a la commemoració del Vè centenari del descobriment d’Amèrica, Palma 1992 [“Balears i Amèrica”, 12].
  3. muntaner, j.: El general Weyler. Resumen biográfico, s. n., Palma 1965.
  4. romano, j.: Weyler, el hombre de hierro, Espasa Calpe, Madrid 1934.
  5. santander, j.: General Weyler, Ajuntament de Palma, 1985 [“Biografies de mallorquins”, 10].
  6. weyler y lópez de puga, v.: En el archivo de mi abuelo. Biografía del capitán general Weyler, Madrid 1946.