Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al col·legi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi. Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva. És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès. També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’Archivo del Arte Valenciano, Las Provincias, El Obrero Setabense, etc. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana i de l’efímera Institución de Estudios Setabenses. La seva obra fonamental és Játiva biográfica (1931), però també escriví Curiosidades setabenses (1924-25), Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva (1925), Un apóstol de la civilización. El R. P. Saturnino Urios, S.J. (1920) i El valenciano en las escuelas y en la vida social (1918). Ventura Pascual mostrà en totes aquestes obres un especial interès a reivindicar el bon nom del papa Alexandre VI, que qualificà com a forjador del imperio, fent-se així ressò del corrent historiogràfic predominant a la postguerra espanyola.