Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez. Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia. El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963. Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia (1967-69), i, després, a la UV (1969-2001). A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics; per això és un referent de l’escola valenciana de geografia. Des del 1993 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i, des del 2001, catedràtic emèrit de geografia física de la UV.
La seva obra abraça més de 200 publicacions, entre les quals una trentena de llibres. S’ha dedicat a diverses branques de la disciplina (geomorfologia, quaternari, geografia urbana, cartografia, toponímia, etc.), mirant d’augmentar el cos de doctrina geogràfica sobre el País Valencià, les Illes Balears i, també, Múrcia. Mai no ha desatès l’ús de la història i dels processos històrics a l’hora d’interpretar la diversitat d’aquests territoris. La potencialitat d’aquesta metodologia ja és palesa en Mallorca, el sur y el sureste (1964), la seva tesi doctoral, on, seguint el model de la geografia regional francesa, mostrà les estructures naturals i culturals dels paisatges illencs, abans de la massificació turística. Fou investigador pioner en la geomorfologia litoral, però, ben aviat, la geomorfologia costanera assolí una creixent integració geogràfica. De fet, El litoral valencià (1969) constitueix la primera síntesi geogràfica moderna d’un component tan propi d’un país dual. Després, ha orientat la recerca vers albuferes, deltes i zones humides costaneres, incloent-hi el procés històric d’antropització. Des d’aquesta perspectiva, cal destacar: Les Salines de l’Albufera: un enigma històric i una hipòtesi geogràfica (1987), La defensa del litoral (1988) i El Grau de la mar de València (1990). El recurs a la història és palès en L’Albufera de València (1990), on mostra la fesomia del lluent amb el concurs dels dibuixos d’Anthonie van den Wijngaerde del 1563, i en L’Albufera de València (1995), una acurada monografia sobre els seus ecosistemes i processos d’antropització. L’anàlisi de la morfologia de les ciutats li ha permès mostrar les etapes de la construcció urbana: Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), Murcia y Valencia. Evolución divergente de dos ciudades islámicas mediterráneas (1977-79), Cinquanta-cinc ciutats valencianes (1984), Villas planificadas medievales del País Valenciano (1985) i Atlas histórico de ciudades europeas: Península Ibérica (1994), obres que mostren la complexitat de les diferents evolucions urbanes. Cada cop més, ha destacat el paper de les addicions, superposicions i substitucions en la constitució dels centres històrics, amb especial atenció a la ciutat de València: L’empremta romana a la ciutat de València (1980), i els entorns geogràfics urbans del Palau de l’Almirall (1991), de la casa dels Borja (1995), ara Palau de les Corts Valencianes, o del barri de la UV (2001). A la façana septentrional de la ciutat de València (1999) reivindica les successives imatges i realitats urbanes integrades pel riu, ponts i paretons, el recinte emmurallat i els edificis immediats. Així mateix, ha emprat textos o dibuixos en la interpretació dels centres històrics: La percepció de l’espai urbà a la València de Joan Lluís Vives (1983) i Les vistes valencianes d’Anthonie van den Wijngaerde (1990).
En la seva pràctica de la geografia, la cartografia històrica ha esdevingut una eina de coneixement territorial: Guia de la Exposició Cartogràfica Valenciana (1980), El mapa del Regne de València de Cassaus (1693). La seua filiació i descendència (1988), Els primers plànols urbans impresos dels Països Catalans (1993), Cartes i atles portolanes de les col·leccions espanyoles (1995), Cartografia (1999) i Les cartes portolanes mallorquines (2000). A més, la inclusió de la toponímia en la cartografia històrica li ha permès desplegar una acurada recerca: Els criteris toponímics al Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig (1975-84), La toponímia urbana de la València de 1704 segons el plànol de Tomàs V. Tosca (1993), Cartografia portolana: la trajectòria d’alguns topònims emergents (1997), Els italianismes de les cartes portolanes mallorquines (1997) i Topònims del Migjorn valencià a les cartes portolanes (1998). També ha atès la interpretació territorial dels diversos substrats històrics dels topònims: Anotacions a la toponomàstica del migjorn i xaloc de Mallorca (1961-62), Anotacions a la toponímia de la Ribera del Xúquer i encontorns (1979), La frontera lingüística del Caroig i la Canal de Navarrés a la llum de la toponímia (1986), Els topònims de mossèn Cabanilles (1997) i El patrimoni toponímic de les Illes (1990).
A més de la tesi doctoral, ha dedicat successives aproximacions geogràfiques al món rural mallorquí des de la documentació històrica: Poblamiento rural en las Baleares y su evolución en los últimos ochenta años (1980), Canvis de propietat i parcel·lacions al camp mallorquí entre els segles XIX i XX (1982) i Terres, convents i especuladors. Mà morta i/o mans llestes (1999). Tampoc no ha desatès la qüestió hidràulica, una temàtica sovint conreada pel seu mestre Antonio López Gómez: La Huerta de Levante en Palma de Mallorca (1958), El Prat de Sant Jordi y su desecación (1959), Norias y molinos (1961), El regadío en la isla de Mallorca (1964), La Font de la Vila y su antiguo sistema de riego (1965), Els molins d’aigua de l’Horta de València (1989), El control de l’aigua (poder i tradició) (1989) i Molins fariners d’aigua. Reflexions no polèmiques d’un geògraf (1993).
Ha desplegat una línia de recerca interdisciplinària entre geografia i arqueologia i prehistòria: El catastro romano en la España del este y sur (1974), La persistencia del catastro romano en el Migjorn de Mallorca (1974), El medio geográfico dels Estanys d’Almenara y su hábitat arqueológico (1975), Restos de marisma en el litoral de Xàbia (País Valenciano). Transformaciones antrópicas (1978), Residuos de catastro romano en Caudete y Villena (1980), La ordenación territorial romana y el catastro mallorquín (1984), Los parcelarios antiguos a partir de la fotografía aérea (1985), Geografia i arqueologia (1987), Les vies romanes al País Valencià. Il·lusions i certeses (1992), Sedimentos, ambiente, hombre (1993), El País Valenciano en el cuaternario: un espacio para el hombre (1995), Les vies romanes del territori valencià (1995) i La Illeta dels Banyets del Campello: nivells marins i arqueologia al migjorn valencià (1999).
Ha confegit síntesis geogràfiques del País Valencià, de Múrcia i de les Illes on inclou arguments sobre la rellevància territorial dels processos històrics: División comarcal de la provincia de Murcia (1968-69), Tierras de España. Baleares (Introducción geográfica) (1974), Múrcia, un país català frustrat? (1975), Les Illes Balears. Resum geogràfic (1977), Geografía de la Provincia de Alicante (1978), País Valencià. Geografia i Història (1980), El triángulo murciano (1982), Geografía humana del País Valenciano (1990) i Geografia del País Valencià (1995). També ha investigat autors de descripcions geogràfiques del País Valencià: Cavanilles, naturalista de la Ilustración (1987), La “Laus Valentiae” a la literatura i la cartografia (1990), El meu Cabanilles (1997) i Els records llunyans de Francesc Jaubert de Paçà (al País Valencià) (2000). Ha reeditat, amb una introducció, Atlante español. Descripción del Reyno de Valencia (1988).
Ha participat en nombroses jornades culturals d’àmbit comarcal i local, amb ponències que sovint inclouen referències històriques: “La personalitat geogràfica de Felanitx” (1975), “Les comarques balears” (1978), “Les comarques valencianes: un enfocament geogràfic” (1980), “Les fronteres valencianes del sud” (1986), “Esboç geogràfic de la Safor” (1986), “La divisió territorial del País Valencià” (1987), “La Comarca de l’Horta. Àrea Metropolitana de València” (1988), “El Camp de Llíria: poblament, viabilitat i recursos” (1991) i “El Camp de Morvedre: poblament i viabilitat” (1995).