Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor. Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa. Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic. Edità (1943) Conquista del Itza en la Nueva España (edició original del 1714), d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía, una voluminosa i documentada obra.