Religiós dominicà, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts. A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats. El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València. Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València. Entre els seus escrits cal esmentar: Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el convento de Predicadores (1602) i Los sermones y fiestas que la ciudad de Valencia hizo por la beatificación del glorioso padre san Luis Bertrán (1609). També traduí del llatí, de l’italià i del portuguès al castellà diverses obres de caràcter religiós.