Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble. Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València. A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta societat, i concursà molt sovint per tal de guanyar els premis d’assaig convocats per la institució: feu una descripció topograficoeconòmica de la governació de Xàtiva (1799), una descripció d’Alzira (1800), i també de Xixona, Dénia i València. L’any 1801 guanyà 200 reials per una memòria sobre la millor manera de fomentar la criança de ramats al País Valencià. El 1802 la Societat el recompensà pel seu treball sobre les poblacions valencianes. Malgrat la seva llarga dedicació a l’estudi, només assolí una certa fama als cercles culturals de la ciutat de València, quan s’oposà a les observacions d’Antoni Josep Cavanilles en els capítols en què aquest es manifestà en contra del conreu de l’arròs, acusant-lo de facilitar la propagació del paludisme. Franco, aleshores, s’erigí en cap d’una mena de partit pro arrosser, possiblement encoratjat pels grans terratinents valencians. I a la causa dedicà quatre Cartas o Advertencias a las Observaciones sobre la Geografía, Agricultura y Población del Reyno de Valencia que ha publicado el señor abate Antonio José Cavanilles (1797 i 1798) i el llibre Contestación a las Observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces a las Riberas del Júcar, Reino de Valencia, y la influencia de su cultivo en la salud pública (1797). L’erudició de Franco es manifestà millor en altres estudis, com la Notícia de la actual población del Reino de Valencia: la de sus despoblados... las leguas que distan de la capital... los señoríos directos... i las diócesis a que pertenecen (1804), i Estado en que se encuentra la ciudad de Gandía y las villas de Pego, Callosa de Ensarriá y Enguera, opuscle publicat el mateix any. Una gran part de les seves obres foren reeditades l’any 1987 per la UNED d’Alzira i la Diputació de València.