Vida i obra
Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats: València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa. La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda: es conjectura que estudià a l’Estudi General de València. De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hel·lenista Joan Mingues. D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, aleshores virrei de València. Arribà a Madrid l’any 1611 amb el seguici del duc. Exercí de capellà de la duquessa de Lerma i de preceptor del fill del duc, Cristóbal Gómez de Sandoval i Rojas, duc d’Uceda.
El segon període de la vida de Mariner es desenvolupà a Madrid. Aquesta etapa ve marcada per dos fets contradictoris: d’una banda, és el seu moment de màxima creativitat i, de l’altra, no frueix de la fama i reconeixença públiques. A Madrid, gaudí de l’amistat i el reconeixement de Quevedo i de Lope de Vega, i mantingué relació epistolar amb humanistes de l’altura d’Andrea Schott, Fédéric Morel el jove, Erycius Puteanus, Joannes Meursius, Daniel Heinsius i Dionysius Petavius.
Els seus interessos intel·lectuals se circumscriviren en tres àmbits: la traducció, la creació original i l’hel·lenisme. Enllestí nombroses traduccions al llatí i al castellà d’obres originals gregues; al llatí traduí Homer, Hesíode, Sòfocles i Teòcrit, i fins i tot els comentaris homèrics d’Eustaci de Tessalònica, i els escolis tam-bé homèrics de Dídim; al castellà, Aristòtil, la Cassandra de Licofró i l’Anàbasi d’Arrià. Menció especial mereix la seva traducció llatina de l’obra completa d’Ausiàs Marc feta principalment sobre l’edició barcelonina de Carles Amorós del 1545.
Com a autor original, destacaren els seus nombrosos epigrames de variada temàtica, i els panegírics, recollits en l’edició de l’obra que publicà el 1633. Com a hel·lenista, sobresortí per l’estudi i transcripció de les inscripcions gregues trobades a la capella de San Cosme y San Damián de les Descalces Reials de Madrid, i per la còpia del manuscrit grecollatí R-III-7 de l’opuscle d’Eusebi sobre els màrtirs de Palestina.
Tanmateix, aquesta prolífica activitat erudita i creativa no obtingué un reconeixement general a l’Espanya del moment, i Mariner visqué força temps de la benevolència del duc de Lerma, que el nomenà tresorer de la parroquial de la palentina Ampudias. El rei ratificà aquesta dignitat el 4 de juliol de 1632. Això no obstant, Mariner aspirà a la prefectura del fons grec de la biblioteca d’El Escorial, i al càrrec de cronista del Regne, però no aconseguí materialitzar cap de les dues peticions.
La paradoxa vital de Mariner es mantingué fins a la seva mort, el 1642. Confià el seu enterrament als franciscans a canvi de la seva herència bibliogràfica. Com que aquests no mostraren interès, foren els trinitaris els qui es feren càrrec del seu funeral i els qui adquiriren la propietat dels seus béns. Aquesta ambivalència ha perseguit la imatge de Mariner al llarg dels anys. N. Antonio el qualificà d’home de gran erudició però de poca fortuna (1783).
La seva obra fonamental impresa foren els Opera Omnia (1633). Prèviament havia publicat altres peces, com el Panegyris ad... Ferdinadum ab Austria (1624) i el Iuliani Caesaris in Regem Solem ad Salustium Panegiricum (1625). M.A. Coronel Ramos ha editat la seva traducció llatina d’Ausiàs Marc: L’Ausiàs March llatí de l’humanista Vicent Mariner (1997). Tanmateix, gran part de la producció del valencià resta manuscrita en 34 còdexs custodiats a la Biblioteca Nacional de Madrid (ms. 4 488, 9 794-9 813, 9 863-9871, 9 934, 9 971-9 973), a la Biblioteca Bartolomé March de Madrid (ms. 11 354) i a la Biblioteca Britànica (ms. Egerton 550).
Lectures
- ANDRÉS, G. DE: “Cronología de las obras del polígrafo Vicente Mariner”, a Cuadernos Bibliográficos, Madrid 1979, p. 139-152.
- CORONEL, M.A.: La traducción latina en verso de la obra completa de Ausiàs March realizada por Vicente Mariner (Turnoni 1633), València 1994.
- RAMÍREZ, P.: “Utilitat de la traducció llatina de Vicent Mariner per la interpretació textual d’Ausiàs March”, BSCC, tom XLVI, 1970, p. 273-303.