Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València. Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià. Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en col·laboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València. Entre les seves publicacions destaquen: El poblado ibérico del Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara (1957), Datación por C14 de los estratos con cerámica cardial de la coveta de l’Or, Cuatro inscripciones ibéricas del Museo de Alcoy, i en col·laboració amb A. Beltrán: Las Pinturas rupestres prehistóricas de La Sarga (Alcoy), El Salt (Penàguila), El Calvari (Bocairente) (1974). Amb B. Martí Oliver publicà Cova de l’Or (Beniarres-Alicante). El sector J de la excavación (1980).