Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia, que mai no es publicà. Feu d’apotecari al seu poble nadiu (1941-48), i, després, a València. Fou col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals. El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” (27 de maig de 1966), editat per la institució el mateix any –l’única publicació coneguda–. Les notes marginals que l’autor feu en aquest discurs proporcionen informació sobre la seva obra –tota inèdita i, segons ell, dipositada al seu arxiu particular– de contingut predominantment històric: Breve historia de la Farmacia Española en general y de la de Valencia en particular; Bosquejo histórico del siglo XIX; Las cátedras de carácter botánico de la Farmacia de Valencia y biografía de sus profesores; Don Vicente Alfonso Lorente, Director del Jardín Botánico de Valencia. Su antagonismo con Cavanilles y Linneo; El caldo antilientérico del Dr. Micó; Las farmacias que existían en Valencia hace 200 años; Medicamentos utilizados en la Valencia del siglo XVIII; Proyecto para instalar el Jardín Botánico de Valencia en la Alameda, en el siglo XVIII, y las razones por las que no se instaló; Isabel II pudo no ser destronada; El gobierno Pajarero; El presidente Figueras; Amadeo de Saboya y Alcaldes de Algemesí; Algemesí y la Primera República Española i El compositor Cavanilles [sic] y las fugas de Juan Sebastián Bach.