Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica (Madrid), i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat. Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director. Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls (1897). Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i col·laborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari.
Entre les seves publicacions destaquen Inventari dels llibres de la Senyora Donna Maria, Reina de les Sicílies e d’Aragó (1872), Glosario y diccionario geográfico de voces (1874), Índice de los Documentos del Monasterio de Sahagún de la Orden de San Benito (1874), Inventario de los libros de D. Fernando de Aragón (1875) i Índice de pruebas de los caballeros que han vestido el hábito de Santiago desde el año 1501 hasta la fecha (1901), en col·laboració amb Francisco R. de Uhagón.