Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888. Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València. Entre les seves obres, cal destacar: Memoria de los trabajos realizados por el Archivo Municipal de Valencia (1896), Lo Rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1902) i La puerta de Serranos (1915).