Desenvolupament enciclopèdic
Editada per Jaume Villanueva (Viage literario, X, p. 306-312), Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040. Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona. La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà. Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Sal·la, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell (992-1010). El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com a bisbe auxiliar del seu oncle. Restaurà el capítol de la seu urgel·litana i aconseguí la confirmació del papa Sergi IV. Poc abans del 1024 inspirà l’ocupació de Guissona. Morí estimbat, el 3 de novembre de 1035 –fet que recull la Vita–, mentre inspeccionava les obres del pont de Bar sobre el Segre. Fou enterrat a la banda esquerra de la catedral de la Seu d’Urgell. Després, per efecte d’una terrible sequera que afectà el camp urgellès, les seves despulles foren traslladades a la banda dreta, tot esperant el benefici de la pluja per intercessió del bisbe difunt. Les pluges que seguiren evidenciaren, a ulls del poble i la clerecia, la santedat d’Ermengol, que fou traslladat a l’altar major. Set anys després de la seva mort ja hi ha notícia del seu culte. Els fets que narra aquesta història, així com altres de més fantàstics, foren recollits per l’esmentat Borrell en una biografia que constitueix, juntament amb el focus originat a Ripoll, un dels testimonis més antics d’activitat historiogràfica a Catalunya.
Lectures
- COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 11-62.
- NICOLAU I D’OLWER, LL.: “La littérature latine au Xème. siècle”, La Catalogne à l’époque romane, París 1943, p. 3-48.
- VILLANUEVA, J.: Viage literario a las iglesias de España, X, València 1821, p. 129-156 i 306-312.