Assessors científics

Cada vegada més els poders públics han de prendre decisions sobre afers que tenen un alt contingut científic i tècnic i que, en conseqüència, demanen una formació específica que no sempre tenen els qui en són responsables. Només cal pensar en els afers relacionats amb l’energia nuclear o els transgènics, als quals s’afegeixen, més recentment, el canvi climàtic, el big data i la intel·ligència artificial. Per això, tot i que de vegades les decisions finals poden tenir components polítics, cal que rebin un assessorament científic i tècnic amb un alt nivell de garanties. Especialment en el món de les fake news.

Així, és comprensible que el Congrés dels Diputats, atenent les demandes d’una petició de científics agrupats sota el nom Ciencia en el Parlamento, recentment hagi creat una Oficina de Ciencia y Tecnología. La voluntat és que aquesta nova oficina sigui semblant a la que ja existeix a molts països i que s’agrupen en l’EPTA (European Parliamentary Technology Assessment), formada per 22 membres de parlaments, com ara els d’Alemanya, França, el Regne Unit, Grècia, Finlàndia, Suècia i també Catalunya.

Certament, el Parlament de Catalunya fa anys va constituir el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), format per diputats i per representants d'entitats relacionades amb la ciència i la tecnologia, una d'aquestes és la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’entitat que des de fa més de 250 anys ha estat present en tots els avenços científics.

La informació sobre la creació d’aquesta oficina, que s’ha emmarcat en l’aniversari de la Constitució, va en paral·lel amb el fet que Donald Trump, president dels Estats Units, després d’estar quasi dos anys sense nomenar el responsable de l'Oficina de Ciència i Tecnologia de la Casa Blanca, s’hagi decidit a nomenar Kelvin Droegemeier, un expert en canvi climàtic. El fet ha estat rebut amb satisfacció pels coneixedors dels Estats Units, on sembla que fins ara l’oficina ha funcionat bé.

No cal dir que jo soc favorable a aquestes oficines, ja que les considero necessàries, i valoro positivament els informes que s’hi han anat elaborant. Tot i que ignoro com funcionen les dels parlaments agrupats en l’EPTA, conec una mica la del Parlament de Catalunya de la qual he estat membre durant uns anys com a president de l’esmentada Acadèmia de Ciències i Arts. Per això em temo que la nova oficina espanyola pugui tenir les mateixes insuficiències que crec que té el CAPCIT. Em refereixo al fet que, sent com és un òrgan parlamentari, estarà sotmès a les estrictes normes d’aquests òrgans, és a dir, a un considerable encarcarament que l’allunyarà del que hauria de ser un debat científic.

Una altra via d’encaminar el necessari assessorament és el que recentment han engegat diverses acadèmies europees amb el suport de la Unió Europea. Des de fa uns quants anys, les principals acadèmies i confederacions d’acadèmies han posat en marxa un òrgan anomenat SAPEA, de Science Advice for Policy by European Academies.

Aquest òrgan està format per l’Academia Europaea, l’ALLEA (European Federation of Academies of Sciences and Humanities), l’EASAC (European Academies’ Science Advisory Council), l’Euro-Case (European Council of Academies of Applied Sciences, Technologies and Engineering) i el FEAM (Federation of European Academies of Medicine). SAPEA forma part del mecanisme d’assessorament científic de la Comissió Europea, juntament amb un grup de set persones amb un alt nivell d’experiència rellevant per a les polítiques científiques de la Unió Europea (Group of Chief Scientific Advisors, GCSA), encapçalat per Rolf-Dieter Heuer, anterior director general del CERN.

En els pocs anys passats des de la seva creació, SAPEA ja ha generat alguns informes elaborats per alguns dels seus experts, que sol divulgar mitjançant la seva newsletter. Per exemple, sobre l’autorització de productes per a la protecció de plantes, sobre tecnologies de captura de carboni o sobre ciberseguretat. L’informe més recent fa referència al perill que representen els microplàstics i els nanoplàstics per a la humanitat o per al medi ambient.