TEMES

Com es validen els extrems climàtics com el possible rècord de temperatura mesurat a l’Antàrtida?

Haurem d’esperar que una comissió d’experts avaluï tots els possibles rècords establerts

El dia 6 de febrer de 2020 s’arribaren als 18,3 °C (18,4 °C segons el SYNOP) a l’estació meteorològica principal de la base antàrtica argentina d'Esperanza, xifra que suposava un nou rècord de temperatura màxima al continent antàrtic (superant l’anterior que es produí en aquesta mateixa estació en 2015). Pocs dies més tard es va reportar que el 9 de febrer s’haurien arribat a mesurar 20,75 °C a l’illa de Marambio a partir d’una estació meteorològica instal·lada per un projecte científic brasiler. Paradoxalment, molt a prop d’aquesta estació hi havia l’estació meteorològica principal de la base, també argentina, de Marambio, que registrà “només” 15,5 °C, és a dir, 5 °C menys que la registrada per l’estació brasilera. A partir d’aquestes dades hom pot arribar a dubtar... llavors quin és el rècord oficial de temperatura màxima a l’Antàrtida, 18,3 °C? 18,4 °C? o bé 20,75 °C?

hope_bay-2016-trinity_peninsula-esperanza_station_02.png
Base Antàrtica Esperanza. Autor: Andrew Shiva

 

Una comissió d’experts

L’any 2006 l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) creà l'Arxiu d'Extrems Meteorològics i Climàtics per tal de verificar, certificar i arxivar aquelles variables meteorològiques rècord. Per a la comunitat científica és important tenir constància de quins són els rècords atmosfèrics de la terra ja que són indicadors dels límits en l’atmosfera del nostre planeta i de com es poden modificar amb el canvi climàtic. Per al gran públic és important per tal de tenir constància fidedigna de quins són aquests rècords i evitar que els titulars fàcils que esmenten rècords quan no ho són puguin ser fàcilment comparats. Aquest arxiu es dedica precisament a tenir un arxiu oficial i verificat de quines són aquestes variables extremes.

L’Arxiu d’Extrems Meteorològics i Climàtics crearà un comitè per tal de verificar les noves informacions meteorològiques que provenen de l’Antàrtida. Examinaran els certificats de calibratge dels instruments que han mesurat aquests possibles rècords, observaran la correcta col·locació d'aquests, analitzaran les mesures dels observatoris adjacents i investigaran si les diferències que s’hi donen són compatibles amb les mesures o són causa d’un error instrumental. Finalment es validaran o no aquestes mesures i establiran el valor correcte del nou extrem climàtic en cas d’haver-n'hi un.

 En cas de no validar-se un d’aquests rècords no seria una novetat. La comissió ja ha invalidat algun dels valors reportats. Per exemple, entre el 2011 i el 2013 es va investigar el suposat rècord mundial de temperatura de 58 °C suposadament assolit al desert de Líbia l’any 1922. La investigació va concloure que la dada era incorrecta degut a una instrumentació problemàtica i un observador inexperimentat que va transcriure malament el registre de temperatura. Finalment validà com a màxima temperatura de l’aire registrada a la terra els 56,7 °C mesurats en 1913 a la vall de la Mort (Death Valley) de Califòrnia.

 

Per què s’han donat aquestes temperatures tan altes a la península Antàrtica?

Independentment del fet que es validin o no aquests rècords de temperatura, aquells dies a la península Antàrtica (noteu que l’Antàrtida és un continent més gran que Europa, per la qual cosa parlar de tot el continent com una sola unitat és poc apropiat), es donaren temperatures inusitadament altes. Aquest fet es produí per la conjunció de dos fenòmens: una onada de calor com les que pot patir qualsevol lloc del món juntament amb un fenomen anomenat efecte fogony (o föhn en alemany). Aquest fenomen es produeix quan un aire humit xoca contra una muntanya veient-se forçat a ascendir. Durant l’ascens l’aire humit condensa i es refreda a un ritme de 3-4 °C per cada 1.000 m d’ascens. Al cim de la muntanya l’aire ja ha perdut la seva humitat i en descendir a sotavent s’escalfa a un ritme proper als 10 °C per cada 1.000 m de descens. Així, el mateix aire que era fresc a l’inici, acaba sent un aire ben càlid. El fogony es pot donar en qualsevol lloc de muntanya, de fet, és habitual que ocorri en els nostres Pirineus. Aquest escalfament res té a veure amb el canvi climàtic, però el fet que partim una temperatura base més alta sí que pot haver influenciat en l’assoliment d’aquests registres tan importants, ja que la península Antàrtica és una de les zones del planeta que més s’ha escalfat des de mitjans del segle XX. Per tant, les futures investigacions, a part de dir-nos quin és l’autèntic rècord del continent ens diran a més a més en quin grau ha influenciat el canvi climàtic en l’assoliment d’aquests registres.

antartida_fogony.png

Efecte fogony a l’Antàrtida. Adaptat de @aemet_antartida

 

Fotografia de portada a càrrec de José Vicente Albero

Referències

El Fadli, K. I., Cerveny, R. S., Burt, C. C., Eden, P., Parker, D., Brunet, M., ... & Stella, J. L. (2013). "World Meteorological Organization assessment of the purported world record 58° C temperature extreme at El Azizia, Libya (13 September 1922)". Bulletin of the American Meteorological Society94(2), 199-204.

Gonzalez, S., & Fortuny, D. (2018). "How robust are the temperature trends on the Antarctic Peninsula?". Antarctic Science30(5), 322-328.

Contacta amb Divulcat