TEMES

El cometa interestel·lar Borisov

Després de l'asteroide Oumuamua, rebem ara la visita d'un cometa extrasolar

Fins a començaments de l’any 2019 coneixíem uns 6.400 cometes amb origen en el nostre sistema planetari. Aquests astres són una amalgama de gels, matèria orgànica i fines partícules de roques que es van formar a les regions més allunyades del Sol. Molts d'ells romanen gairebé inalterats, mantenint-se com una mena d'agregats primigenis que contenen els primers sòlids que van condensar-se al sistema solar, molt abans que es formessin els planetes. Tot i això, la nostra visió dels cometes és canviant.

El 30 d’agost passat va ser descobert un nou objecte d’origen interestel·lar, després del descobriment l’any 2017 de l’objecte Oumuamua, tot i que aquesta vegada el seu comportament mostra amb claredat la seva natura cometària, rica en materials volàtils. Òbviament, la seva òrbita segueix una hipèrbola que denota clarament el seu origen extrasolar (Fig. 1).

figura_1_orbit.jpg
Figura 1. Reconstrucció de l’òrbita del cometa 2I/Borisov on es mostra clarament el seu origen interestel·lar. La imatge de la dreta mostra augmentada la regió interior en la qual transita entre els planetes terrestres. Imatge adaptada de NASA, ESA, i J. Olmsted i F. Summers (STScI).

Ara que tenim programes automàtics de monitoratge d’asteroides i cometes realment desenvolupats, no resulta gens sorprenent el descobriment d’aquests astres procedents de l’espai profund. De fet, els models computacionals que mostren la formació del sistema solar indiquen que els planetes gegants Júpiter i Saturn van veure’s forçats a migrar per l’impuls gravitatori d’un cinturó d’asteroides molt més massiu que l’actual fa uns 3.900 milions d’anys. Aquesta entrada dels planetes gegants envers l’interior del nostre sistema va causar un autèntic cataclisme que llançà gran quantitat d’aquests cossos petits per la influència gravitatòria dels planetes gegants. Aquesta fase va restar esculpida a la superfície d’astres sense atmosfera com ara la Lluna, Mercuri o Mart, essent coneguda com a gran bombardeig tardà. Malgrat que alguns d’aquests petits astres caurien sobre els planetes terrestres, els models indiquen que d’altres passarien a formar part de les regions més distants del nostre sistema planetari, com ara el cinturó de Kuiper o el núvol d’Oort. Una part significant, però, seria impulsada gravitatòriament amb prou energia per abandonar el sistema solar. Aquesta seria la manera en què un cometa pot convertir-se en passejant interestel·lar.

El cert és que ningú coneix quant de temps porta el cometa 2I/ Borisov recorrent l’espai interestel·lar, però de ben segur que ens proporcionarà informació valuosa sobre la seva composició. Des del seu mateix descobriment, els investigadors estem millorant en el coneixement de la seva òrbita alhora que investiguem el comportament fotomètric d’aquest cometa fent servir el telescopi astronòmic del Montsec (Fig. 2).

figura_2.gif
Figura 2. Seqüència del moviment del cometa 2I/Borisov sobre el fons de les estrelles quan el cometa era encara distant, enregistrat l’11 de setembre de 2019 des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM/IEEC).

No hi ha pas dubte que l’objecte té un gran interès científic, per la qual cosa altres telescopis més grans estan concentrats en el seu seguiment, incloent-hi el telescopi espacial Hubble (Fig. 3). De moment, les propietats d’aquest cometa interestel·lar són ben semblants a les d’altres cometes del sistema solar, amb un comportament fotomètric que denota que els seus gels contenen aigua i monòxid de carboni (Siegel, 2019).

picasion.com_a194cf911c7fa45043cb866f416d687d_1.gif
Figura 3. El telescopi espacial Hubble (NASA/ESA) va obtenir aquesta seqüència el 19 d’octubre passat, quan el cometa era a 420 milions de quilòmetres de la Terra. El seguiment sobre el cometa fa que els estels apareguin com arcs en cada imatge / Crèdit: NASA, ESA, D. Jewitt (UCLA) i J. Depasquale (STCSI).

Així doncs, el descobriment des de Crimea del cometa 2I/Borisov per l’astrònom afeccionat Gennady Borisov pot justament explicar-se en aquest context evolutiu, essent un objecte expulsat d’un altre sistema planetari.

El cert és que la geometria amb la qual travessa el sistema solar fa que no hi hagi gaire marge per observar-lo, si encara no ho hem fet, a la vegada que la trajectòria en el firmament del cometa 2I/Borisov no resulta gaire favorable per ser observat des de l’hemisferi nord. Malgrat tot, durant els mesos de novembre i de desembre es mantindrà encara a l’abast de telescopis mitjans, amb una magnitud estel·lar al voltant de +14 i cada vegada més baix, travessant les constel·lacions del Lleó, Sextant i Crater (Fig. 4). Tot el que puguem aprendre d’aquest visitant ens permetrà conèixer més detalls sobre els cometes que es formen a altres sistemes planetaris del nostre veïnat galàctic.

figura_4.jpg
Figura 4. Trajectòria al firmament del cometa 2I/Borisov, on s’observa que des de finals de desembre serà observable només des de l’hemisferi sud - King. B. /Sky & Telescope.

BIBLIOGRAFIA

King B. (2019) “Will Amateurs Be Able to See the New Interstellar Comet?”, Sky & Telescope

Siegel E. (2019) “Goodbye 'Oumuamua, Hello Borisov; This Is What Two Interstellar Interlopers Can Teach Us”, Forbes

Trigo Rodríguez J.M. (2012) Las raíces cósmicas de la vida. Colección El espejo y la lámpara. Ediciones UAB, Barcelona, ISBN: 978-84-939695-2-3, 241 pàgs.

Contacta amb Divulcat