El quecca, el ronna, el ronto i el quecto

Fa uns mesos vaig escriure una entrada que parlava de la 26a sessió de la Conferència General de Pesos i Mesures, en la qual s’havia decidit la substitució del quilogram per un nou patró de massa que entraria en vigor el 20 de maig de 2019, coincidint amb el Dia Metrològic Mundial.

A la mateixa sessió, que va tenir lloc a Versalles (França), es van proposar també uns altres canvis, un dels quals fa referència a establir els nous prefixos que s’han de fer servir per indicar els múltiples o submúltiples de les unitats fonamentals.

Quan feia classes als primers cursos de física sempre feia referència a les unitats de mesura i a la importància de la introducció del sistema mètric decimal que, malauradament, alguns encara no fan (o no fem) servir.

Els múltiples més corrents no són gaire complicats, ja que tots estem acostumats a fer servir el corresponent a 1.000, el quilo- (k), a causa de l’ús diari de mesurar les distàncies en quilòmetres, encara que el decàmetre i l’hectòmetre es fan servir ben poc. Fins i tot el sistema internacional no fa servir com a unitat de massa el “gram”, sinó el “quilogram”. Com a submúltiples tampoc són cap novetat el deci-, el centi- i el mil·li-, atès l’ús diari que fem de longituds de decímetres (dm), centímetres (cm) i mil·límetres (mm). A partir d’aquí els múltiples i submúltiples salten de tres en tres potències de deu.

D’altra banda, ja estan en desús, per exemple, els miriàmetres (10 quilòmetres), que feia servir el vell codi de circulació per determinar la distància que cal mantenir respecte del cotxe del davant: “el resultado en metros del cuadrado de la velocidad expresada en miriámetros por hora”. Com deia La Codorniz, era fàcil entendre que un cotxe envestís el del davant mentre calculava la distància. 

Cada vegada són menys sorprenents els prefixos següents per designar 1.000.000 amb mega- (M) i 0,000.001 amb micro- (μ), respectivament del grec “gran” i “petit”. Encara que solem dir que som a l’era de la “nanociència” i la “nanotecnologia”, no tothom sap que nano- (n) és el prefix que indica el submúltiple 0,000.000.001 (també del grec “nan”) i tampoc és tan usual el múltiple giga- (G), del grec “gegant”, per indicar els mil milions.

I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera-”(T), del grec “monstre”, i el peta- (P), del grec “cinc” (indicant 5x3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà “pico” –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola “parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo”–  i femto ve de la rel del mot “quinze” de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics. 

Jo, a les meves classes, completava el discurs amb els que ja s’havien anat aprovant entre el 1960 i el 1991. Com a múltiples exa- (E), del grec "sis" sense la h (6x3=18, ja en notació científica 10¹⁸), zeta- (Z), del llatí "set", canviant la s per una z per no confondre amb el “segon” (7x3=21, 10²¹) i yotta- (Y), del llatí "vuit", afegint una y per no confondre amb un zero (8x3, 10²⁴). I com a divisors atto- (a), del danès o el noruec 18 (10^-18), zepto- (z), tornem al llatí "set", de nou amb la z substituint la s (de 7x3, 10^-21), i yocto- (y), del llatí "vuit", també amb una y (de 8x3, 10^-24). De totes aquestes només n’he fet servir alguna fa relativament pocs anys!

Però tal com progressa la ciència i la tecnologia, per la banda del cada vegada més gran i per la del cada vegada més petit, sobre la taula dels responsables del sistema internacional d’unitats a la darrera conferència s’han proposat quatre prefixos i múltiples més, que, si s’accepten, quedaran aprovats formalment l’any 2022. Es tracta del ronna- (R), i del quecca- (Q), com a prefixos per a 10²⁷ i 10³⁰ respectivament. I com a submúltiples, el ronto- (r), per a 10⁻²⁷ i el quecto- (q), per a 10⁻³⁰.

Aquesta introducció es proposa pel fet que en distintes especialitats cada vegada estem més a prop d’esgotar els prefixos existents. Pensem, per exemple, en les capacitats d’emmagatzematge dels ordinadors que en uns quants anys poden arribar als yottabytes, o els microscopis de forces atòmiques que mesuren forces de yoctonewtons. De fet, avançar-se en el temps serveix per evitar la introducció de prefixos “no oficials”, com ja està passant en alguns camps o amb propostes alternatives que ja circulen.

Per què s’han triat aquests prefixos? Com ja hem dit, després d’algunes tries erràtiques, alguns dels darrers prefixos ja estaven relacionats amb la potència del cub d’un nombre en llatí, com ara “yocto” (de 3x8, 10^-24), afegint o suprimint caràcters que portessin a confusió, com ara el zero i començant per una lletra de l’alfabet llatí, en ordre invers: Z, Y, etc. Després del vuit, els nous prefixos haurien d’estar relacionats amb el nou (en llatí i grec “novem” i “ennea”) i el deu (“decem” i “deka”): 3x9=27 i 3x10=30. Pel que fa a la inicial, han prescindit de la X, la W, la V i la S, que podrien portar a confusions amb altres unitats ben corrents, i s’ha proposat la R i la Q. Total: per als múltiples, ronna (R), quecca (Q), i per als submúltiples ronto (r), quecto (q).

Veurem l’èxit o el fracàs de la proposta quan es presenti al Comitè Consultiu del BIPM per a la seva aprovació, si arriba, a la reunió del 2022.