El Senyor dels Anells, en oposició

Avui, dia 27 de Juny, el planeta Saturn és en oposició. Més enllà de les diverses accepcions d’aquesta paraula, cal recordar que quan un planeta és en oposició vol dir que es troba en la direcció oposada al Sol i, per tant, es pot veure durant tota la nit. Ens trobem, doncs, en la millor època per observar el planeta dels anells, que ens acompanyarà, juntament amb Júpiter, en el cel d’aquest estiu.

El planeta Saturn és el segon més gran del Sistema Solar, amb un diàmetre d’unes nou vegades el de la Terra i amb una massa d’unes 100 vegades el nostre planeta. Amb això tenim un planeta de molt baixa densitat, com cal esperar en els planetes gasosos, però en el cas de Saturn la seva densitat es més baixa que la de l’aigua, de manera que, si tinguéssim un oceà prou gran, el planeta suraria.

Saturn és un planeta més llunyà que la Terra en òrbita al voltant del Sol i per aquest motiu el seu any és més llarg que el nostre, amb una durada d’aproximadament 30 anys terrestres. Per contra, gira molt ràpidament sobre ell mateix, el seu dia dura molt poc, al voltant d’unes deu hores i mitja.

Però si alguna cosa destaca de Saturn, i així es fa palès si tenim ocasió d’observar-lo amb un petit telescopi, són els anells que envolten el planeta. Ja a Galileu li va semblar veure una mena d’orelles al seu voltant però no en va esbrinar la natura. Avui en dia sabem que estan compostos per partícules gelades i fragments de roca, tots amb una important presència d’aigua en estat sòlid. Sabem que posseeixen una dinàmica molt complexa i que no són absolutament estables, és a dir, que amb el pas del temps ha canviat notablement el seu aspecte. Principalment aquests canvis es consideren vinculats a la interacció amb els satèl·lits propers als anells, els que anomenem pastors, com el cas de Pandora i Prometeu, que custodien un dels anells.

A partir de l’observació dels anells, podem descobrir-hi regions amb baixa densitat de partícules, el que anomenem divisions. Entre aquestes, la més famosa és la de Cassini, descoberta per aquest astrònom del segle XVII, i que sembla vinculada al fet que el satèl·lit Mimas s’obre pas entre els anells. Més enllà dels satèl·lits pastors, el que sí que podrem veure amb un petit telescopi es Tità, la lluna més gran de les 200 llunes del planeta Saturn, i que ha estat objecte d’estudi per la sonda espacial europea Huygens.

Sabies que...?

La lluna més gran i la que més destaca de Saturn, Tità, va ser descoberta el segle XVII amb l’ús del telescopi pel neerlandès Christiaan Huygens. Aquesta lluna té una destacada atmosfera que va ser observada per primer cop per l’astrònom català Josep Comas i Solà l’any 1907; posteriorment, la va verificar Kuiper l’any 1944. Avui en dia sabem que aquesta atmosfera conté nitrogen, metà i hidrocarburs, la qual cosa la fa molt semblant a l’atmosfera primitiva de la Terra.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement ‘Lectura’ del diari ‘Segre’ (17 de juny del 2018) https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/06/17/el_senyor_dels_anells_49196_2626.html