TEMES

Els neonicotinoides i les abelles de mel

Els neonicotinoides són un grup de pesticides de síntesi que tenen una estructura química similar a la de la nicotina, que se sol trobar en les fulles de moltes solanàcies. La nicotina és un alcaloide (C10H14N2) que protegeix les plantes d’insectes xucladors (com ara els pugons) o mastegadors (com per exemple els coleòpters i els lepidòpters). En la planta de tabac, la nicotina pot representar un 5% del pes sec de les fulles.

Els neonicotinoides s’utilitzen de manera significativa en els ecosistemes agroalimentaris des de mitjans dels anys 90 com a alternativa a pesticides com ara els organoclorats i els carbamats. Actualment els neonicotinoides són el grup d’insecticides de síntesi més àmpliament utilitzat: s’han registrat en més de 120 països i representen un 25% del mercat d’insecticides. Entre els neonicotinoides més usats podem esmentar l’acetamiprid (C10H11ClN4), l’imidacloprid (C9H10ClN5O2), el dinotefuran ( C7H14N4O3), la clotianidina (C₆H₈ClN₅O₂S) i el tiametoxam.

Per les seves característiques, són compostos molt solubles en aigua i poc solubles en dissolvents orgànics, tal com indiquen els baixos valors dels seus coeficients de partició octanol-aigua (log Ko/w). Per exemple, el log Kow de l’imidacloprid (a 21 ºC) és de 0,57[1]. En canvi, el log Kow del clorpirifòs (un insecticida organoclorat) és de 4,96 [2] ( a 21 ºC). Es tracta, per tant, de compostos molt hidrofílics. Això fa que tinguin poca tendència a quedar retinguts en compostos orgànics del sòl o de les plantes. En conseqüència, els conreus els poden absorbir fàcilment per les arrels (i les fulles), i després són fàcilment transportats pel sistema vascular i es distribueixen fàcilment per tota la planta. Aquesta mateixa solubilitat en aigua fa que, en ser poc retinguts per la matèria orgànica del sòl, puguin ser fàcilment transportats cap a aigües subterrànies o superficials.

Quan els neonicotinoides són ingerits pels herbívors, arriben al seu sistema nerviós i n'afecten el normal funcionament. Resulten molt més tòxics per a invertebrats que per als mamífers. Així, en general es considera que són poc tòxics per a la població humana.

En els darrers anys ha despertat especial preocupació l’efecte dels neonicotinoides sobre els insectes pol·linitzadors, com ara les abelles mel·líferes, les abelles terrissaires i els borinots, que, a part de ser elements essencials dels ecosistemes naturals, són necessaris per a cultius com ara l’alfals, els fruiters, el gira-sol i la colza. De fet, ja fa anys que els productors de mel han detectat baixades de producció importants.

L’alteració del comportament de les abelles de mel ha estat demostrat per nombrosos treballs científics independents i confirmat aquest any per un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) [3] per a la clotianidina, l’imidacloprid i el tiametoxam amb relació a les abelles de mel. De tota manera, l’EFSA és solament una agència per a l’avaluació de riscos sanitaris independent de la Comissió Europea i dels estats membres, que són les autoritats que finalment tenen la capacitat per definir les normes d'ús d’aquests pesticides.

Fins ara, l'única acció que s’ha desenvolupat a la Unió Europea per a la protecció de les abelles de mel ha estat una restricció parcial de l’ús del fipronil (un insecticida de la família química del fenilpirazol) després d'un informe de l’any 2013 de l’EFSA [4].

És evident que els elements antròpics que integren els ecosistemes agroalimentaris tenen interessos i punts de vista sovint no coincidents i també diferents capacitats d’influir sobre els òrgans de governança. Esperem, però, que ben aviat s’emprenguin mesures per protegir les poblacions d’abelles de mel i altres pol·linitzadors.

REFERÈNCIES

[1 ]https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/Imidacloprid#section=Density

[2] https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/2730#section=Vapor-Pressure

[3] https://www.efsa.europa.eu/en/press/news/180228

[4] https://www.efsa.europa.eu/en/press/news/150901

Contacta amb Divulcat