TEMES

Guillem Anglada Escudé

Doctorat en Astronomia per la Universitat de Barcelona (2007), la seva tesi s’emmarcà dins dels treballs preparatoris per a la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Treballà com a investigador postdoctoral al Departmament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science (Washington DC, EUA), que és on començà a dedicar-se a la recerca sobre planetes extrasolars, és a dir, planetes orbitant estrelles que no són el nostre Sol. En col·laboració amb pioners en el camp, com Paul Butler i Alan Boss, en aquesta època desenvolupà nous mètodes d’anàlisi de dades que el portaren, juntament amb els seus col·laboradors, a anunciar diverses superterres potencialment habitables al voltant d’estels propers.

Doctorat en Astronomia per la Universitat de Barcelona (2007), la seva tesi s’emmarcà dins dels treballs preparatoris per a la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Treballà com a investigador postdoctoral al Departmament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science (Washington DC, EUA), que és on començà a dedicar-se a la recerca sobre planetes extrasolars, és a dir, planetes orbitant estrelles que no són el nostre Sol. En col·laboració amb pioners en el camp, com Paul Butler i Alan Boss, en aquesta època desenvolupà nous mètodes d’anàlisi de dades que el portaren, juntament amb els seus col·laboradors, a anunciar diverses superterres potencialment habitables al voltant d’estels propers. Més tard, s’incorporà a la Universitat de Göttingen (Alemanya), on treballà en projectes d’instrumentació i espectroscòpia per a la detecció i eventual caracterització d’aquests planetes.

El 2015 obtingué una plaça de professor universitari a la Queen Mary University of London, on fa classes de física i astronomia. Liderà l’equip que detectà Proxima b, que és el planeta extrasolar que orbita l’estrella més propera al Sol –Proxima Centauri– i que, a més, té característiques similars a les de la Terra. El resultat fou considerat un dels descobriments més rellevants del 2016, i fou inclòs en llistes de personatges rellevants de l’any com els de la revista Nature i de la Time. També ha treballat en col·laboració i en projectes d’agències internacionals com la NASA, l’ESA o els Observatoris Europeus Australs (ESO).

La seva aproximació a com fer ciència inclou la comunicació i la divulgació com a part essencial del procés de generació de coneixement. Les seves campanyes de comunicació científica al voltant del descobriment de Proxima b han rebut nombrosos premis de comunicació, sobretot al Regne Unit (The Guardian Higher Education Awards, SEPNet Communicator Award, entre d’altres), i ha participat en nombrosos fòrums internacionals i interdisciplinaris d’alt nivell tals com el World Conference for Science Journalism 2017 (San Francisco, EUA), o la Breakthrough Discuss Conference 2017 (Stanford, EUA).

Cerca per

El més vist