TEMES

La Cara de Mart

45 anys d'una controvèrsia

En el camí de l’exploració espacial sempre ha estat present la fascinació per trobar algun indici de vida en altres indrets de l’Univers, en especial en els llocs més propers al nostre planeta com podria ser el cas de Mart. L’imaginari popular ha tingut molt present la idea de la ciència-ficció dels “marcians”, homenets verds més o menys amigables que han esdevingut protagonistes de llibres, sèries i pel·lícules.

Ara bé, el dia 25 de juliol de 1976, ara fa just 45 anys, es va publicar una imatge del planeta Mart que activaria tota mena de teories. En aquelles dates acabava d’arribar a Mart la missió no tripulada Viking 1, projecte en el qual havia participat el científic lleidatà Joan Oró. La Viking 1 va transmetre alguna de les seves primeres imatges i entre elles una de la regió anomenada Cidonia, que acabaria essent batejada com la Cara de Mart.

martian_face_viking.jpg

La imatge mostra una mena d’altiplà en el terreny amb una formació rocosa al centre que està il·luminada lateralment per la llum del Sol. La transmissió de les imatges des de Mart generaven nombroses pèrdues de dades i donaven lloc a píxels foscos en la imatge, com puntets negres. Doncs, sumant les ombres, el fet que un puntet negre es pogués associar al forat del nas i la tendència del cervell humà a reconstruir patrons familiars especialment cares, va fer que es produís el que es coneix com una pareidolia. La imatge ens recordava clarament un rostre humà de grans dimensions a la superfície del planeta vermell.

Ràpidament aquesta pareidolia va donar lloc a corrents pseudocientífics que ho associaven a civilitzacions marcianes i va donar motiu a un corrent popular que ho va utilitzar com a prova irrefutable de l’existència present o passada dels homenets verds. Malgrat que la comunitat científica va explicar des del primer moment que es tractava d’una estructura geològica normal que ens feia una il·lusió òptica, van caldre molts anys i nombroses imatges per deixar clar que no era cap cara.

Des de l’any 1998 la Mars Global Surveyor, i més tard la Mars Odyssey de 2002 i la sonda europea Mars Express del 2006 van prendre nombroses imatges de la zona per poder mostrar com era realment la Cara de Mart. La imatge de la Mars Express tenia una resolució altíssima i va permetre construir fins i tot una animació en 3D que va deixar ben clar que era una estructura geològica natural i que no tenia forma de cara.

Sabies que...?

Un segle abans de la Cara de Mart, Giovanni Schiaparelli observant Mart amb telescopi va fer dibuixos de com veia la superfície, no hi havia càmeres en els telescopis de llavors. Schiaparelli va veure una mena de valls fluvials que va anomenar canali. La traducció a l'anglès dels seus textos van utilitzar el terme canals en lloc de channels, cosa que implicava origen artificial i va fer que l’astrònom americà Percival Lowell liderés un corrent de pensament que defensava la vida intel·ligent a Mart.
 

Nota:

Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (25 de juliol de 2021).

Contacta amb Divulcat