La nena que mai no sentia dolor

No hi ha guany sense dolor.

Fa uns dies parlàvem de com es transmet el dolor. Hi ha malalties que afecten aquesta transmissió i poden acabar tenint conseqüències greus. Un grup de malalties anomenades rares són les relacionades amb la insensibilitat congènita al dolor, entre les quals es troba el cas concret que tractarem avui: la insensibilitat congènita al dolor amb anhidrosi, el que coneixem també com a CIPA (de l'anglès congenital insensitivity to pain with anhidrosis).

La Kikuë és una nena japonesa de 4 anys que va arribar al departament de pediatria de l’Hospital d’Aiiku de Tòquio amb febre molt alta. No era la primera vegada, ja que recurrentment hi anava per episodis d’hipertèrmia, convulsions i una osteomielitis que persistia des dels primers mesos de la seva vida. Sempre tenia els dits mossegats i ferides a la boca. Però les proves mostraven que la Kikuë no sentia dolor. Després d’un llarg diagnòstic, incloent-hi un estudi genètic extens, se li van detectar dues mutacions en un dels gens responsables de la CIPA. Amb el temps, la Kikuë va tornar a l'hospital. Un dia amb unes fractures per una caiguda greu; després, per autolesions a la boca, i per infeccions difícilment controlables que malauradament van obligar a amputar-li una part de la cama.

Però què és, la CIPA?

La CIPA és una malaltia hereditària rara del sistema nerviós que afecta aproximadament un de cada 125 milions de naixements; la majoria d'aquests nens no arriben a superar els dos o tres anys de vida. És el que s’anomena una malaltia hereditària autosòmica recessiva; això, resumint, vol dir que cal que els dos progenitors transmetin el gen defectuós al descendent. El més habitual és que la CIPA es doni majoritàriament en societats endogàmiques amb relacions de consanguinitat.  

Els individus amb aquesta malaltia són insensibles al dolor, i una de les seves principals característiques és que presenten anhidrosi, que és la incapacitat de suar, i, per tant, de regular els canvis de temperatura corporal, hipertèrmia o hipotèrmia, i la de controlar funcions fisiològiques, com l'orina. Normalment aquest quadre també va acompanyat de retard mental amb problemes per a les relacions interpersonals i d’aprenentatge o dèficits emocionals. Aquestes persones, a més, també pateixen canvis en el comportament que porten a l’automutilació, com mossegades a la llengua, als llavis o als dits que comencen just amb la sortida de les primeres dents, o bé altres traumes físics com talls, cremades o fractures, que, a més, sovint tarden molt de temps a curar-se i poden acabar ocasionant infeccions cròniques òssies que desemboquin en osteomielitis o en una forma greu d’osteoartritis anomenada articulació de Charcot.

Presència d'ulceració amb possible infecció i presència d'osteomielitis al taló (superior). Inflamació d'ambdues mans, amb presència de ferides, crostes i cicatrius (inferior).   

I quines són les causes d’aquesta malaltia? Per què passa, tot això?

Doncs com qualsevol malaltia hereditària, la CIPA està causada per defectes genètics. Estudis moleculars mostren que té l'origen en mutacions que provoquen la pèrdua de funció del gen NTRK1 (neurotrophic tyrosine receptor kinase), un gen del cromosoma 1 que conté les instruccions per construir una proteïna essencial per al sistema nerviós, especialment per a aquells processos de les neurones sensitives relacionats amb la transmissió de dolor, temperatura o tacte.

Pot semblar complicat, però bàsicament les mutacions en aquest gen fan que els nociceptors, encarregats de la transmissió del dolor i la temperatura, com explicàvem fa uns dies, no es formin correctament i siguin deficients. A causa d'això, els estímuls dolorosos no es transmeten degudament cap a la medul·la espinal, i posteriorment cap al cervell, i per tant no hi ha sensibilitat ni percepció del dolor. A més, la mala funció de les neurones sensorials que arriben a les glàndules sudorípares contribueix també als símptomes de la malaltia, afavorint la presència d’anhidrosi i evitant la percepció de canvis de temperatura.

Malauradament, no existeix cap tractament eficaç per a la CIPA. Fins fa pocs anys, hi havia un assaig clínic que seguia una estratègia terapèutica interessant basada en l’augment dels nivells d’adrenalina dels pacients. Però l’estudi va caure en la fase 2 ara fa un parell d’anys.

Mentrestant, la Kikuë i tots aquells pacients amb CIPA hauran de controlar-se la temperatura corporal diversos cops al llarg del dia i comprovar si tenen ferides, fractures o altres traumatismes per evitar infeccions i possibles conseqüències greus sense adonar-se'n. Fins i tot hauran de posar-se alarmes cada cert temps per recordar que han d’anar al lavabo.

Aquesta malaltia no deixa de ser un exemple més que demostra que el dolor i els trastorns en la transmissió sensitiva són importants i essencials per a la nostra supervivència, i que encara hem d’entendre molts aspectes sobre com funcionen els mecanismes neuronals que ens permetrien modular diferents processos sensorials del sistema nerviós.

REFERÈNCIES:

- ClinicalTrials.gov, 2016. A study of norepinephrine in patients with congenital insensitivity to pain and anhidrosis

- Genetics Home Reference. NTRK1 gene: neurotrophic receptor tyrosine kinase 1

- Genetic and Rare Diseases Information Center: Congenital insensitivity to pain with anhidrosis