La primavera dels estels

Tot just acabem de començar la primavera, l’època de l’any que se sol associar al renaixement de la natura, ja que és el moment en què surten més flors i els primers fruits i en què nombroses espècies animals acaben la seva hibernació. Per tant, és un bon moment per parlar d’aquelles regions de l’Univers que viuen en una mena de primavera dels estels, les zones on estan naixent estels i que tècnicament anomenem regions de formació estel·lar.

Tots coneixem l’estrella més propera a nosaltres, el Sol, i si mirem el cel nocturn la gran majoria d’objectes que observem són estels. Els estels no viuen per sempre, sinó que neixen, evolucionen i moren. Si ens centrem en el principi d’aquesta història veurem com els estels es formen a partir de la fragmentació i condensació d’immensos núvols de gas i pols, els anomenats núvols moleculars, que poden arribar a contenir una massa equivalent a un milió de sols; de cadascuna d’aquestes regions, per tant, en sorgiran nombrosos estels.

El material emprat per a la formació d’aquesta nova generació d’estels procedeix de l’explosió dels d’una generació anterior, i així de manera successiva ens remuntaríem a la primera generació que es va formar amb els elements bàsics procedents del Big Bang: hidrogen i heli. En certa manera, la formació estel·lar és una màquina de reciclatge o una mena de primavera estel·lar.

En l’interior d’aquests núvols, el material es va compactant per efecte de la gravetat i fins a assolir unes condicions de temperatura i pressió que permeten que aquesta protoestrella comenci a cremar l’hidrogen del seu interior i, per tant, comenci a brillar i esdevingui ja un estel.

En un núvol molecular naixerà un grup d’estels; és per aquest motiu que la majoria viuen o ho han fet en el passat en grups de desenes o centenars d'estels, que anomenem cúmuls oberts. Amb el pas del temps aquests cúmuls es van disgregant i per això trobem estels, com el Sol, que ja no pertanyen a cap cúmul.

Cal tenir present que no es poden formar estels de qualsevol mida, sinó que per tal que es generi energia a partir de l’hidrogen cal que el nou objecte tingui com a mínim el 8% de la massa del Sol. Si el candidat és massa petit, esdevé una nana marró, un projecte fallit que només emet una tènue quantitat de llum en infraroig i no perceptible per als nostres ulls.

Sabies que...?

Un dels subproductes de la formació estel·lar és la pols que queda envoltant l’estrella quan ja ha començat a brillar i que a poc a poc va essent apartada del seu entorn. Aquesta pols rep el nom de disc protoplanetari, ja que amb la unió d’aquests sobrants es pot constituir al voltant de la nova estrella un sistema de planetes, com va succeir fa uns cinc mil milions d’anys amb el Sol i el nostre sistema solar.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement ‘Lectura’ del diari ‘Segre’ (25 de març del 2018) https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/03/25/la_primavera_dels_estels_42521_2626.html