Neptú. El planeta més fred

Com ja hem comentat en altres ocasions el millor moment per observar un planeta és quan es troba en oposició, és a dir, quan és al cantó oposat al Sol i, per tant, és visible durant tota la nit i està més proper al nostre planeta Terra. Des del dia 9 de setembre, i durant tot el mes, el planeta que se situa en oposició és el planeta Neptú, un planeta que no és observable a simple vista com succeeix amb els altres. De fet, Urà és visible a ull nu, però molt al límit de la nostra percepció, mentre que per a l'observació de Neptú és imprescindible la utilització de telescopi.

Neptú és el darrer planeta del sistema solar, és el més fred, petit i distant dels quatre gegants gasosos. Va ser descobert l’any 1846 en un curiós i enrevessat descobriment conjunt. Les prediccions matemàtiques a conseqüència d’anomalies en l’òrbita d’Urà van portar a pensar que un altre planeta més llunyà i desconegut el pertorbava. Així doncs, els matemàtics i astrònoms Urbain Le Verrier, des de París, i John C. Adams, des de Cambridge, van realitzar els càlculs de posició del nou planeta. L’astrònom alemany Johann Galle el va observar des de l’observatori de Berlín en una posició molt propera a la indicada pels anteriors. Podem dir que va ser un planeta descobert sobre paper.

Es troba unes 30 vegades més lluny del Sol que la Terra, fet que suposa que l’efecte de la llum solar és unes 900 vegades menor. Té una temperatura superficial de –218 ºC, el més fred del sistema solar. La sonda Voyager 2 va arribar a aquest planeta blau l’any 1989 i es va trobar amb el planeta més ventós de tot el sistema solar, amb vents que arriben als 2.000 km per hora, cosa sorprenent ja que es pensava que, a causa de la baixa insolació, seria més “tranquil” que els altres gegants de gas. Tot això indica que Neptú té una font interna de calor, segurament un romanent de quan es va formar. 

Neptú té un color blau intens degut a la presència en la seva atmosfera de metà, que absorbeix la llum vermella i que, combinat amb heli, fan que el color sigui molt blau. Una gran diferència amb Urà, que, tot i contenir metà, l’heli no és tan present i el seu color és més aviat turquesa. 

Neptú presenta un dèbil sistema d’anells que, fins i tot, s’ha pogut avaluar que sembla que es troba en procés de desintegració. Actualment, coneixem fins a 14 satèl·lits de Neptú, d’entre els quals destaca Tritó, que és molt més gran que la resta i mostra una superfície plena de volcans de gel.

Sabies que...?

El fet que Neptú tingui una font interna de calor, que genera la seva complexa activitat atmosfèrica, fa que hi hagi teories que afirmen que en el seu interior es donen les condicions idònies per convertir el carboni en cristalls, cosa que implicaria la possibilitat que a Neptú hi ploguessin literalment diamants. Recordem que un diamant no és res més que carboni cristal·litzat.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (8 de setembre de 2019): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2019/09/08/neptuel_planeta_mes_fred_86209_2626.html