TEMES

Què passa amb els nostres telèfons mòbils quan els deixem de fer servir?

No és casualitat que Barcelona sigui la seu de l’exposició més gran del món de la indústria de la telefonia mòbil. Fins a 100.000 persones visiten cada any el Mobile World Congress a la ciutat comtal. El nostre país és líder europeu en l’ús de mòbils d’última generació, de la mateixa manera que ho és de tauletes tàctils, llibres electrònics o televisors intel·ligents. De fet, junt amb Singapur, Espanya és el país amb més smartphones del món per habitant (un 92%), superant el Regne Unit (75%), Itàlia (69%), o Alemanya i França, on la penetració és del 67%, tal com mostra l’últim informe de la Fundación Telefónica.

Segons les últimes dades oficials a Espanya existeixen 52 milions de línies de telefonia mòbil per a comunicació personal, cosa que significa que hi ha més línies que persones (una mitjana d'1,12 línies per persona). Si a aquest fet hi sumem que, tot i que l’esperança de vida d’un mòbil sol ser d’uns 5 anys, els dispositius es descarten fins a 4 anys abans, la conseqüència és una creixent generació de dispositius electrònics obsolets. Cal tenir en compte que, tot i que la gran majoria de dispositius encara tenen valor de mercat i podrien ser aprofitats, només el 5% de la població opta per comprar-los de segona mà. Aquestes dades ens situen per davant de països com els Estats Units, on la vida mitjana dels telèfons mòbils es troba en 18 mesos i ens apropa a països amb un elevat desenvolupament tecnològic com el Japó (9 mesos).

Aquesta elevada activitat en el mercat de la telefonia mòbil i els dispositius electrònics en general es veu reflectida a escala local amb un increment substancial de la quantitat de residus elèctrics i electrònics recollits en les deixalleries municipals. El Consorci del Bages i el Moianès per a la gestió de residus quantifica en prop de 600.000 kg els residus elèctrics i electrònics recollits només en aquestes dues comarques l’últim any, sent un 40% superior del que es recollia fa només 3 anys. Si traslladem aquestes dades a l'àmbit mundial, els últims informes oficials quantifiquen en 40 milions de tones la generació de deixalles electròniques cada any, sent el tipus de residu que creix a major velocitat (entre el 3-5% anual).

Cal tenir en compte que existeix un mercat negre sense control que fa que només una petita part dels residus electrònics recollits es recicli amb mètodes eficaços i segurs des del punt de vista mediambiental (al voltant del 15,5%). La gestió requerida, segons les lleis mediambientals dels països desenvolupats, n'incrementa els costos, de manera que els processos més contaminants es traslladen a països en vies de desenvolupament, com Ghana, a l’Àfrica Occidental, que no estan sotmesos a aquestes lleis. Tot i que es vesteix com a donacions per ser aprofitat en un mercat de segona mà, gran part d’aquest material acaba en abocadors descontrolats on homes i nens extrauen coure, alumini i altres materials amb mètodes nocius per a la salut i el medi ambient. El principal problema d’aquest tipus de residu és que contenen substàncies químiques tòxiques com arsènic, plom, mercuri o retardants de flama polibromats. Tampoc podem oblidar que el creixent negoci de la fabricació de telèfons mòbils ha potenciat conflictes bèl·lics, com el que es produeix a algunes regions de la República del Congo, on es concentra el 80% del coltan utilitzat en la fabricació d’aquests dispositius.

Existeix la tecnologia que permet recuperar metalls dels residus electrònics generats, principalment la pirometal·lúrgia i hidrometal·lúrgia. Aquestes es caracteritzen per una elevada despesa energètica (forns a 1200-1250 ºC) i per l’ús de reactius agressius com l’àcid cianhídric o sulfúric, amb el conseqüent impacte ambiental que provoca. És aquest el principal motiu pel qual la gran majora de gestors de residus electrònics del nostre país es veuen obligats a enviar els residus recollits a altres països on centralitzant-ne grans volums el procés convencional pot ser rendible. No obstant això, el valor que reben pels residus recollits és molt inferior al preu del metall contingut. Només a Catalunya hi ha més de 250 empreses vinculades a la recuperació de metalls. Entre els metalls que poden ser recuperats es troba el coure, la demanda del qual s’ha duplicat en els últims 25 anys, principalment per les seves excel·lents propietats com a conductor elèctric i la resistència a la corrosió dels seus aliatges.

laboratori.jpgÉs en aquest context en què projectes com els que estan desenvolupant enginyers químics de la UPC Manresa (bioextracció de metalls d’equips electrònics en desús) busquen solucions econòmicament rendibles i respectuoses amb el medi ambient basant-se en els conceptes de l'economia circular i la mineria urbana per mitjà d’un procés biotecnològic. Una proposta que recentment ha estat guardonada amb el premi Iniciatives de Desenvolupament Empresarial organitzat per Gest (Associació de Professional Sèniors al Servei del Territori) i l’Obra Social la Caixa. Aquest reconeixement, juntament amb la invitació del Mobile World Congress a presentar el projecte en aquest esdeveniment, demostren un interès creixent, també per part de la indústria de la telefonia, a buscar solucions que minimitzin l’impacte associat sense haver de renunciar als avanços de l’era tecnològica en què vivim.

Com a ciutadans, no podem oblidar que les nostres accions com a consumidors repercuteixen directament a ajudar o agreujar aquesta situació. Per aquest motiu, si volem disminuir l’impacte advers cap al medi ambient, el destí final d’un mòbil i qualsevol dispositiu electrònic, una vegada finalitzada la seva vida útil, no pot ser un altre que un punt de recollida específic o una empresa de reciclatge especialitzada.

Contacta amb Divulcat