TEMES

Richard Feynman

Aquest any és el centenari del naixement de Richard P. Feynman (Nova York, 1918 - Los Angeles 1988) i el fet està provocant un gran nombre d’actes commemoratius. Sorprenentment, els actes són promoguts des dels llocs més insospitats. A què és deguda aquesta proliferació?

richardfeynman-painemansionwoods1984_copyrighttamikothiel_bw.jpg
Richard Feyman (1984)

Els físics, i encara més els que ens hem dedicat a la física teòrica de les altes energies o de les partícules elementals i a la mecànica quàntica, o bé a la nanociència o a disciplines relacionades, coneixem bastant bé qui va ser Feynman. Però també ho saben els que han llegit els llibres que exposen els detalls de la seva vida i fins i tot els espectadors de la sèrie The Big Bang Theory. En moltes de les pissarres del personatge principal, Sheldon Cooper, es veuen diagrames de Feynman i els espectadors recorden l’excitació de tots els personatges quan fan un viatge amb una furgoneta que suposadament havia conduït Feynman.

No tinc cap dubte que Feynman va ser un gran premi Nobel, però també va ser un científic una mica extravagant. Suposo que aquesta és la causa de la ressonància que està tenint el seu centenari, que no ha existit en altres casos de categoria científica similar.

El fet és que la vida de Feynman està plena d’anècdotes espontànies o provocades. No sé fins a quin punt és certa la frase del seu col·lega del California Institut of Science and Technology Murray Gell-Mann quan afirmava que “es va envoltar d’un núvol de mite i va emprar molt de temps i energia generant anècdotes sobre ell mateix”. Moltes d’aquestes anècdotes, recollides en un parell de llibres divertits com ara Surely you're joking, Mr. Feyman!: adventures of a curious character i What Do You Care What Other People Think?.

El que em sembla molt probable és que part de l’interès que ha desvetllat l’aniversari és degut més a les anècdotes que a les grans aportacions que va fer a la física, i per això m’agrada recordar-ne algunes. En primer lloc, cal tenir present que ja la tesi doctoral de Feynman va consistir en una nova formulació de la mecànica quàntica, equivalent a les originals de Schrödinger i de Heisenberg, basada en integrals de camí, que presentava indubtables avantatges respecte les altres en les modernes formulacions de la física teòrica. En segon lloc trobem la formulació de l’electrodinàmica quàntica que va ser la causa del seu premi Nobel del 1965, compartit amb Schwinger i Tomonaga, base de la teoria quàntica de camps. Els punts de vista de Feynman eren molt més intuïtius que altres, com demostra el fet que els seus diagrames s’hagin convertit en eines molt útils per a bona part dels físics de diferents camps. Només per això, Feynman ja estaria entre els bons premis Nobel de la història. Recordem també que abans de la formulació de la teoria de la interacció electrofeble, Feynman i el seu col·lega del Caltech (The California Institute of Technology) Murray Gell-Mann van ser els autors de la primera proposta de les interaccions dèbils després de la deguda a Enrico Fermi. La teoria V-A de la interacció dèbil consolida la violació de la paritat d’aquestes interaccions, anunciada per Lee i Yang i demostrada experimentalment per Chen Shing Wu. Finalment, Feynman en solitari va ser el proponent de la teoria dels partons com a components de les partícules que experimenten les interaccions fortes, que són a la base de la cromodinàmica quàntica.

D’aquestes quatre aportacions, només una el va conduir a rebre el premi Nobel, encara que les altres tres estan envoltades de molts altres Nobel. I no he fet referència a la seva conferència de 1959 “There's Plenty of Room at the Bottom”, considerada la primera pista del que avui és la nanociència i la nanotecnologia. Ni tampoc a altres aportacions a altres parts de la ciència, als seus càlculs en el projecte Manhattan, al seu paper per aclarir les causes del fracàs del Challenger ni a les grans obres que ens va deixar, com les seves famoses Lectures on Physics o El caràcter de la llei física.

Contacta amb Divulcat