Williamina Fleming, la primera computadora de Harvard

Avui en dia cada cop que agafem un telèfon intel·ligent s’estan realitzant de forma automàtica milions de càlculs al seu interior. Ara bé en el passat qualsevol càlcul, també els relatius a la recerca científica, calia fer-los de forma manual i hi havia autèntics, millor dit, autèntiques especialistes en el tema. 

El mes de maig de 1857 va néixer a Dundee (Escòcia) Williamina Paton Stevens, més coneguda pel seu nom de casada, Williamina Fleming. Ja de ben jove va destacar per la capacitat d’aprenentatge i també la capacitat d’ensenyar. Es va casar amb només 20 anys amb James Fleming i van emigrar a Boston (EUA). Al cap de poc de ser allí, va quedar embarassada, el 1879, el seu marit la va abandonar i ella per sobreviure va posar-se a treballar d'assistenta a la llar d’Edward Pickering, director de l’observatori de Harvard.  

Es diu que Pickering, molt enfadat amb el seu ajudant a l’observatori, va declarar que la seva assistenta de llar ho faria millor. No sabem si va ser una frase gratuïta o que realment coneixia la qualitat matemàtica de Mina Fleming. La qüestió és que la va contractar per fer càlculs a Harvard i ràpidament va esdevenir personal permanent de recerca a l’observatori i l’any 1886 va esdevenir la primera responsable d’un nombrós equip de dones contractades per realitzar càlculs precisos, les anomenades computadores de Harvard.

Aquell equip, malgrat que tenia un teòric paper secundari i que era sovint menystingut en els crèdits de les publicacions, va començar a revolucionar el coneixement de l’astronomia en l’àmbit dels catàlegs i les classificacions estel·lars. Noms com Annie Cannon, Henrietta Leavitt, Cecilia Payne o Antonia Maury van acabar esdevenint referents de la recerca en física estel·lar. 

Fleming va contribuir decisivament a catalogar estrelles segons la seva distribució de la llum, cosa que va permetre a Annie Cannon definir la classificació espectral que tenim actualment. També va contribuir en el famós catàleg Henry Draper (HD) d’estels catalogant 10.000 estels i descobrint 59 nebuloses, 310 estels variables i 10 estels del tipus nova.

Va seguir treballant a Harvard durant uns 30 anys fins a la seva prematura mort per pulmonia el 21 de maig de 1911, ara fa 110 anys. En aquest temps, entre altres mèrits, va ser nomenada conservadora de l’arxiu fotogràfic, el primer càrrec institucional per a una dona a la famosíssima Universitat de Harvard.  

Sabies que...?

Una de les descobertes més populars de Williamina Fleming és una famosa nebulosa situada a la constel·lació d’Orió, l’anomenada Nebulosa del Cap de Cavall i que ella va descobrir el 1888. Aquesta nebulosa és un dels objectes preferits dels astrofotògrafs i es correspon a una nebulosa fosca de pols amb aquesta forma singular, situada just davant d’una nebulosa d’emissió. Tot plegat ubicat al complex d’Orió, una destacada regió de formació estel·lar.

Nebulosa del Cap de Cavall / Crèdit: European Southern Observatory (ESO) 

Nota: 

Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (2 de maig de 2021): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2021/05/02/williamina_fleming_133489_2626.html