Portal de les Torres Reials, Monestir de Poblet. Les anomenades Torres Reials, de planta poligonal, protegeixen l’únic portal original del primer recinte fortificat de Poblet. Pere el Cerimoniós va establir la construcció d’una muralla que envoltés el monestir cistercenc arran de la guerra contra Castella i també per la por que el monestir, panteó reial, fos saquejat per les companyies d’armes que aleshores campaven pel país. El 1369 n’encarregà la traça al frare hospitaler Guillem de Guimerà, personatge que també va dirigir les obres de les muralles de Santes Creus, Montblanc, Cervera i Lleida. Aquest portal és una de les millors mostres d’arquitectura militar gòtica que resten a Catalunya.
F. Bedmar
Una iniciativa reial
L’ampli circuit emmurallat que envolta el nucli més antic del monestir. La Sagristia Nova, aixecada al segle XVIII, en va interrompre el perímetre original.
F.Bedmar
L’emmurallament del primer recinte del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, fundat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a mitjan segle XII, respon a les crisis bèl·liques del regnat de Pere el Cerimoniós i, molt especialment, a les guerres que va sostenir amb Castella. Pere III va estar en guerra amb Pere el Cruel de Castella durant el període del 1356 al 1369, fins que el rei castellà fou assassinat pel seu germà Enric –posteriorment Enric II de Castella– de la casa Trastàmara. Aquest també tingué conflictes amb el rei d’Aragó, i la pau no fou signada definitivament fins el 1375. Aquests conflictes motivaren que Pere el Cerimoniós ordenés la fortificació d’un conjunt de ciutats, viles i llocs que, com el cas de Poblet, el rei considerava que s’havien de defensar (Coroleu, 1889, pàg. 16-18 i 98-100).
Abans d’aquestes muralles, Poblet estava rodejat d’un simple mur baix. Cal creure que la fortificació de Poblet s’inicià durant l’abadiat de Guillem d’Agulló, cap al final del 1368 o el començament del 1369 (Altisent, 1974, pàg. 297), moment en què el rei escriví diverses lletres adreçades a l’abat pobletà, preocupat per la defensa del monestir. Per a l’edificació de les muralles (amb un fossar), el monarca recordà que el monestir tenia dret a una assignació perpètua de 9 500 sous anuals sobre la taula del pes de València (Arco, 1945, pàg. 292). Igualment, també recordà que Poblet era panteó reial dels seus predecessors, que ell n’era el promotor (Gonzalvo, 2001, pàg. 19-30) i que els cossos reials s’havien de resguardar. De fet, doncs, les muralles havien de protegir Poblet no solament de tropes sinó també de buscadors de relíquies i possibles profanadors de tombes reials, a la recerca de joies i tresors (Arco, 1945, pàg. 291; Altisent, 1974, pàg. 299).
En una altra carta, del setembre del 1369, Pere III encomanà a fra Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, que dissenyés i dirigís personalment les obres de fortificació de Poblet (Bofarull i Mascaró, 1855, pàg. 353-355). En aquesta carta el rei expressà a fra Guillem –director també de la construcció de les muralles de Montblanc, Cervera, Lleida i Santes Creus– la necessitat de protegir la comunitat pobletana, i que la muralla servís per a refugiar tots els homes de les viles dependents de Poblet que no tinguessin fortificació. A més, li manà que es traslladés al monestir per planejar el mur i el fossar.
L’abat de Poblet, d’altra banda, s’encarregà de recaptar els diners provinents de València i d’organitzar les obres, per a les quals va reclamar la col·laboració dels habitants dels dominis pobletans que no eren defensables (Montblanquet, Senan, Fulleda, els Omellons, Vinaixa, Tarrés, Prenafeta, Miramar, Figuerola i Vimbodí). Tanmateix, la segona meitat del segle XIV fou un període d’una gran crisi demogràfica i econòmica, que feu que la intervenció dels homes de Poblet en la construcció de les muralles fos menor de l’esperada, ja que la població de moltes viles s’havia reduït un 50%. Aquest fet va ser la causa de l’endarreriment de la construcció dels nous murs i que s’hagués de contractar personal i obrers forans, la qual cosa en disparà les despeses.
La invasió de l’infant Jaume de Mallorca des del Rosselló l’any 1374 inquietà el rei Pere el Cerimoniós, que el 12 d’octubre es dirigí novament a Guillem de Guimerà i li manà que obligués tots els vassalls de Poblet a treballar en les muralles i el fossar del monestir (Finestres, 1753-65, vol. III, pàg. 196-197). L’obra, però, avançava lentament. Durant els anys 1381 i 1382, el rei va escriure a l’abat per encoratjar-lo en la construcció. El 1385 s’hi tornà a referir, ara ja amb les obres força avançades –s’aixecaven torres com la de les Armes i la de Sant Esteve–, i se’n mostrà content.
Les obres fins a completar les muralles duraren encara uns quants anys més. Començades per les parts més visibles i de més relleu –com ara el portal de les Torres Reials, magnífica mostra de defensa militar, una de les més ben construïdes als Països Catalans–, en alguns sectors secundaris restaren inacabades. Tot amb tot, no van ser inservibles, perquè foren de molta utilitat durant les incursions de tropes estrangeres durant el regnat de Joan I. El 1399 consta que les Torres Reials ja eren del tot acabades (Domènech i Montaner, 1927, pàg. 125-127; Altisent, 1974, pàg. 311).
Encara l’any 1421 l’abat Mengucho s’adreçà al rei Alfons el Magnànim per tal d’acabar part de les muralles i alguna de les seves torres. Més endavant, concretament el 1469, l’abat Delgado es dirigí a alguns vassalls del monestir per tal d’enllestir el fossat. Així doncs, podem considerar que les obres de les muralles del monestir foren acabades al llarg del segle XV.
La disposició de la fortificació
El recinte de Poblet és aproximadament quadrat, però amb alguns fragments de muralla desviats, com és el cas del que, a l’esquerra de l’entrada, s’hagué de fer més avançat cap a ponent, per donar aixopluc al forn de l’abat Copons. L’angle sud-oriental aprofità l’antic cementiri dels laics.
L’única porta de les muralles és la de les bessones Torres Reials, les més belles i fortes del recinte. La porta que donava a la galilea de l’església monàstica probablement es va tapiar, de manera que es devia entrar al temple pel pati del futur palau reial de Martí I. De la mateixa manera, els murs de les parts de les cambres reials foren convertits en muralla amb espitlleres, i també es degué tapiar l’entrada per aquestes cambres.
El perímetre de la muralla englobà totes les construccions dels segles XII i XIII i s’assegurà una àmplia circulació interior per tots els edificis monàstics (Domènech i Montaner, 1927, pàg. 260-261). El perímetre fa 608 m i el mur, uns 11 m d’alçada i 2 de gruix. L’obra és feta pel mètode de l’encofrat, amb pedra de reble. Tota la muralla tenia un pas de ronda i uns merlets quadrats amb espitlleres.
La muralla disposa de catorze torres, quadrades, hexagonals i rectangulars, situades als angles o a les parts que necessitaven major defensa. Les torres pugen, aproximadament, uns 10 m més del nivell del mur.
Les Torres Reials que flanquegen la porta són de pedra picada a la part frontal. La porta és situada davant la que feu construir l’abat Ponç de Copons, a la primera meitat del segle XIV. Les dues torres són poligonals i coronades amb matacans i espitlleres. En la clau de l’arc de la porta hi ha un magnífic escut esculpit amb les armes reials de Catalunya i Aragó, sostingut per un àngel d’aire flamenc i dos lleons tinents. A banda i banda d’aquest escut, hi ha dos relleus més que mostren la cimera reial amb el drac alat i les armes reials, amb inscripcions que indiquen que l’obra fou començada per Pere el Cerimoniós (Altisent, 1974, pàg. 311-312). Alguns autors atribueixen aquests relleus a l’escultor Jordi de Déu, que va treballar en el panteó reial (Beseran, 2003, pàg. 135-136 i 157). A l’interior de les torres hi ha diverses habitacions, amb arcs apuntats ogivals i llar de foc, i s’hi puja per una escala de cargol. La porta és doble: a la part exterior hi ha les restes del que degué ser una porta de ferro, corredissa, per a possibles casos d’atac. Més enrere, hi ha la porta habitual, de dues fulles.
Les muralles de Poblet tingueren utilitat durant la guerra civil de 1462-72 i en la guerra dels Segadors (1640-59), amb el pas continu de tropes catalanes i estrangeres. Al segle XVIII, però, es van alterar en demolir-se’n una part per construir la Sagristia Nova i també se’n varià el traçat originari en obrar-se les Cases Noves.
Hi ha diversos gravats que ens apropen a l’aspecte de les muralles abans de la destrucció del monestir el 1835, sobretot el de les Torres Reials. Són especialment remarcables les reproduccions d’Alexandre de Laborde (1809) i de Francesc Parcerisa (Piferrer – Parcerisa, 1839).
Després de l’abandó i la destrucció del monestir, les muralles no sofriren, però, excessives alteracions. Durant els anys trenta del segle XX se’n començaren unes importants obres de restauració per iniciativa del gran restaurador de Poblet, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855-Poblet, 1941). Un cop restablerta la comunitat monàstica cistercenca, l’any 1940, amb la continuïtat del Patronat, les grans inversions públiques de l’Estat en època franquista i en la nova etapa democràtica, i, finalment, la decisiva intervenció de la Generalitat de Catalunya, podem dir que tornem a gaudir d’aquesta formidable fortalesa medieval en tota la seva esplendor.
Bibliografia consultada
Finestres, 1753-65, vol. III; Piferrer – Parcerisa, 1839; Bofarull i Mascaró, 1855; Coroleu, 1889; Domènech i Montaner, 1927; Toda, 1935; Arco, 1945; Altisent, 1974; Gonzalvo, 2001; Beseran, 2003.