La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort. Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424. Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills: Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove (1438), es casà amb Bernat de Requesens, pintor de Vila-rodona i Barcelona, i que els nois van ser pintors. Pere Rovira i la seva família vivien a Barcelona, prop de la Portaferrissa.
Les seves primeres obres documentades són encàrrecs per a Barcelona. Al principi del 1424 pintava el retaule dels Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, destinat al claustre del convent dels predicadors de Barcelona. Aquest retaule, encomanat per Bernat Saplana pel preu de 90 florins, obre pas a un seguit d’encàrrecs que motivaren l’entrada de col·laboradors al seu taller, com així consta aquest mateix any, quan hi ingressà el pintor mallorquí Bernat Llana, de divuit anys, per un període de tres anys. Poc després, per encàrrec de Francesca de Palafolls, priora del monestir de Santa Maria de Jonqueres (1425), Rovira contractà la construcció i pintura d’un retaule dedicat a sant Miquel i santa Margarida, conjunt que es valorà en 49 lliures i 10 sous. Un cop enllestit, l’esmentada priora decidí posar-lo a lloc i manà la venda de l’antic retaule “per los meus administradors. E lo preu qui n’exirà sia convertit en utilitat ennoblehiment de la dita capella a coneguda de lur”, la qual cosa corrobora el comerç de retaules, considerats antics, que hi havia. Es desconeix la causa, però aquests anys Pere Rovira devia tenir algun tipus d’enfrontament amb el pintor Jaume Cirera, motiu pel qual Jaume Rovira va haver d’intervenir amb l’objectiu que tots dos pintors signessin una escriptura de pau i treva (1428).
Cinc compartiments del retaule dedicat a la Mare de Déu i santa Caterina del Mas de Bondia (Montornès de Segarra), que ha estat atribuït a l’anònim Mestre de Glorieta.
©MEV – J.M.Díaz
El 1431 Rovira contractà dos retaules, un per a l’església parroquial de Santa Maria de Barberà del Vallès, per un preu de 75 florins, i un altre per a l’església parroquial de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Aquesta darrera obra s’havia de dedicar als Set Goigs de la Mare de Déu i es pactà per 38 florins. Tanmateix, nou dies després d’aquest contracte, el 16 d’abril de 1431, se signà una nova escriptura en què s’afegia la pintura del Calvari que havia de coronar el retaule, per la qual Francesc Llorenç li abonaria 3 florins més. L’activitat del seu gendre a la població de Vila-rodona de ben segur originà que Pere Ro-vira atengués encàrrecs des de les contrades properes, com per exemple el retaule de la Mare de Déu de l’església de la Bisbal del Penedès, poble força proper a Vila-rodona. En una àpoca d’aquest conjunt figura com a fiador Llorenç de Castellví i com a testimoni el seu gendre, Bernat de Requesens. En un altre contracte, el del retaule de la Santíssima Trinitat i Sant Eloi de l’església de Sant Agustí d’Igualada, Requesens actuà com a fiador juntament amb Isabel Romeu, esposa de Pere Rovira (1437). L’encàrrec de la Bisbal del Penedès probablement originà noves comandes, entre les quals cal destacar les dels dos retaules que pintà per a l’església de Sant Cristòfol de la Granada del Penedès, obres que finalitzà el 1438. En la cancel·lació del contracte es fa constar que Pere Rovira cobrà 63 lliures pel retaule major de l’església i pel conjunt que presidia l’altar de Sant Joan.
El 1438 la seva esposa Isabel Romeu i també la seva filla Florència van morir, moment en què Pere Rovira feu testament. Arran del traspàs de Florència, Pere Rovira, que havia lliurat al seu gendre Bernat de Requesens 25 lliures en concepte de dot, li reclamà ràpidament la restitució d’aquesta quantitat, raó per la qual atorgà poders al seu fill Pere Joan Rovira, aleshores beneficiat de l’altar major de l’església de Montblanc. Pere Joan degué afavorir que el seu pare treballés per a aquesta zona, fet que motivà que Pere Rovira li atorgués nous poders per cobrar altres possibles deutes (1438).
Sis mesos després de la mort de la primera esposa, Pere Rovira signà capítols matrimonials amb Elionor Batlle, vídua d’Antoni Torner (1439), la qual aportà un dot de 80 lliures. A partir d’aquest moment Pere Rovira només apareix com a apoderat, juntament amb Antoni Roig, de Bernat Domènec, prevere de l’altar de Sant Iu i Santa Eulàlia de l’església parroquial de Santa Maria del Mar de Barcelona. Amb aquests poders cobrà 100 sous a Pere Cirera, peller de Barcelona (1441), i 20 lliures a Pere Gibert, mercader de Cardona, la meitat a l’abril del 1441 i la resta al maig del 1442.
Aquesta és la darrera notícia de Pere Rovira, un artista que va atendre un bon nombre d’encàrrecs per a Barcelona, el Vallès, el Penedès, Igualada i, possiblement, Montblanc, sense menystenir Tàrrega i els seus voltants, vila de la qual era nadiua la seva primera esposa. La nissaga artística dels Rovira no desaparegué amb la mort del progenitor, ja que Pere Joan, que deixà la vida eclesiàstica, apareix treballant com a pintor a Tarragona el 1446, a Castelló d’Empúries a partir del 1448, a Barcelona el 1462 i a València el 1468, on és documentat com a pintor d’Amer i Barcelona, respectivament (Martínez-Ferrando, 1936, pàg. 157; Cervero, 1964, pàg. 101). El 1462 consta que Pere Joan Rovira retenia a Barcelona alguns mobles, reliquiaris, etc., del convent de la comanda de Sant Antoni d’aquesta ciutat (Puiggarí, 1880, pàg. 90). El seu altre fill, Ramon, es desplaçà de Barcelona a Castelló d’Empúries el 1453 i després a Girona, on col·laborà amb Ramon Solà I i es casà amb la seva filla Miquela (vegeu els capítols “Ramon Solà I” i “Els pintors de l’Empordà” [del segon internacional], en aquest mateix volum).
Retaule de Sant Joan Evangelista i Santa Llúcia. La palma que porta sant Joan Evangelista no és la palma del martiri, ja que no va ser màrtir, sinó la que li donà la Mare de Déu en morir. Ha estat també atribuït al Mestre de Glorieta.
©MNAC – J.Calveras, M.Mérida i J.Sagristà
A partir de la notícia que relaciona Pere Rovira amb el taller de Joan Mates i del cobrament que l’artista va fer a Pere Gibert, mercader de Cardona, algun estudiós ha proposat identificar Pere Rovira amb l’anònim Mestre de les Figures Anèmiques (Alcoy – Miret, 1998). Tanmateix, aquests raonaments no semblen prou definitius per a decantar-se en favor d’aquesta proposta, sobretot quan el vincle amb el mercader de Cardona s’estableix de manera indirecta –ja que és donat pel fet que Pere Rovira era apoderat del prevere Joan Domènec– i quan cap de les obres conservades del Mestre de les Figures Anèmiques es troba dins l’àrea d’activitat de Pere Rovira.
En l’atribució de l’artista que s’amaga rere del Mestre de les Figures Anèmiques, pintor que treballà per a Cardona i Sant Martí Sescorts, potser també caldria tenir presents, entre d’altres, Pere Cirera, el qual, a l’hora de contractar un retaule per a Calaf (1431), presentà com a avaladors Antoni Cardona, mercader, i Pere Font, important paraire de Cardona vinculat a les famílies dels Junyent i dels Llobera.
Altres estudiosos han observat que Pere Rovira apareix com a pintor independent (1424) tot just al voltant de la mort de Lluís Borrassà (Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 138), moment que afavorí que molts artistes instal·lessin taller propi.
Obres a l’entorn de la taula de la Mare de Déu de Glorieta
De l’àrea d’activitat de Pere Rovira, força propera a la del pintor Ramon de Mur, procedeixen algunes obres que foren atribuïdes per Gudiol i Alcolea al Mestre de Glorieta. Evidencien contactes tant amb la pintura de Ramon de Mur com amb la de l’autor del retaule de Sant Jordi de Xèrica, i també amb l’escola barcelonina. Són el compartiment central d’un retaule dedicat a la Mare de Déu amb un donant, el qual, procedent de Glorieta (Passanant, Conca de Barberà; MEV, núm. inv. 1054), ha donat nom a l’anònim esmentat, juntament amb cinc compartiments d’un retaule dedicat a la Mare de Déu i santa Caterina (el Mas de Bondia, Montornès de Segarra; MEV, núm. inv. 1050, 1051 i 1052); un retaule desaparegut de Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp, Baix Camp), dedicat a santa Àgata, santa Anna i la Mare de Déu i sant Miquel; i el retaule de Sant Joan Evangelista i Santa Llúcia que es conserva al MNAC (MNAC/MAC, núm. inv. 64020), procedent de la col·lecció Muntadas.
Dins aquest grup d’obres, no necessàriament pintades per la mateixa mà, no s’inclou un retaule dedicat a santa Anna, sant Miquel Arcàngel i sant Sebastià de procedència desconeguda que cal atribuir al Pseudomestre de Glorieta (vegeu el capítol dedicat a aquest mestre, en aquest mateix volum).
Futures recerques potser donaran llum a l’autoria d’aquestes pintures i es podrà saber si Pere Rovira hi va tenir alguna cosa a veure.
Bibliografia consultada
Post, 1930a, pàg. 408; La Colección Muntadas, 1931, cat. 167; Post, 1933 i 1941; Madurell, 1946; Fort i Cogul, 1947, pàg. 35; Madurell, 1949-52; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 107-108 i 138-139; Alcoy, 1998, pàg. 238-239 i 253-255; Alcoy – Miret, 1998.