Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa. Se nindica lemplaçament original. Les dades corresponen a lencàrrec de lobra o a la data de la notícia més antiga que sen té.
S. Mata
Ja des del darrer quart del segle XIV, però en especial durant la llarga prelatura del bisbe Ot de Montcada (1415-73), el bisbat de Tortosa, que era llavors molt més extens que en l’actualitat (vegeu el volum Arquitectura I d’aquesta col·lecció, pàg. 32), es constituí en un nucli pictòric molt interessant. El seu eix oscil·là entre les comarques del Baix Ebre, l’Alt i el Baix Maestrat i els Ports. Aquests centres, allunyats de grans ciutats com València o Barcelona, esdevingueren una cruïlla d’influències, en la qual convergien els corrents pictòrics arribats de la Catalunya del Nord, de València i d’Aragó. En l’època del segon internacional la situació començà a variar, ja que els obradors més importants de Morella i Sant Mateu deixaren d’estar a càrrec dels pintors locals, i s’hi instal·laren altres pintors, procedents de Tortosa i Tarragona, mentre que la ciutat de Tortosa perdia embranzida amb l’emigració dels seus millors pintors cap a les comarques del sud de la diòcesi.
Es tenen notícies esparses d’alguns pintors tortosins actius en aquest període, però dedicats fonamentalment a labors menors per al Consell municipal. És el cas de Pere Arnau, que el 1434 cobrà 12 sous per pintar les armes de la ciutat en dotze brandons, o de Jaume Farell, el qual rebé 3 diners, el 8 de juny de 1443, per pintar deu escuts de la ciutat en cinc llibres, i, el 8 d’agost de 1444, 1 lliura per la pintura d’un drap que decorava l’altar de l’Àngel de la casa de la Ciutat. El dia 1 de juny de 1448 el clavari li donà 5 lliures “per amor de Déu”. Jaume Farell morí aquell mateix any. El 12 de maig de 1442 el pintor tarragoní Guillem Paladella rebia tres pagaments per haver pintat l’escut de la ciutat de Tortosa en brandons i torxes. Tornà a Tarragona, on és documentat el 1449. Un pintor de Sant Mateu, Antoni Segarra, cobrà el 23 d’octubre de 1451 un ajut de 2 florins del clavari de Tortosa, amb la condició que s’estaria a la ciutat durant dos anys i si marxava abans els tornaria. Molt més interessant és l’activitat de Bernat i Jaume Serra. De tots dos germans només es conserva l’obra de Bernat, el qual es mostra deutor de la pintura valenciana, relacionat amb Pere Nicolau, però alhora proper a la pintura catalana. El 1423 els germans Serra contracten a Tortosa, per 200 florins, la pintura del retaule major de Casp, al Baix Aragó, i, dos anys més tard, la d’un retaule per a Rossell, al Baix Maestrat. L’activitat dels germans Serra està molt relacionada amb els Ports i el Maestrat arran del casament de Bernat amb Margarida, vídua del pintor de Morella Pere Llembrí, i de l’enllaç de Jaume amb la filla de Pere Llembrí. A Tortosa estant, Bernat contractà el 1428 un retaule per a l’església dels franciscans de Morella, als Ports, i el 1429 un altre per a la Pobla de Bellestar, a l’Alt Maestrat. En 1436-38 es traslladà a Morella, on instal·là el seu taller. Per la seva banda, Jaume Serra restà a Tortosa, on és documentat dedicat a feines decoratives, tot i que el 1441 anà temporalment a Morella, on contractà el retaule de l’ermita de Sant Pere, a Castellfort (els Ports). El 1448 havia tornat a Tortosa, on cobrà 8 sous per pintar un crucifix als evangelis del Consell municipal. El 1451 pintà dos brandons de cera, i el 1459 decorava unes torxes amb l’escut de Tortosa. El 1466, juntament amb el seu gendre Blasco Ferrandis, cobrà 16 sous per pintar escuts argentats de la ciutat en els ciris de Corpus Christi. El 1469 decorava brandons per al Dijous Sant. L’any següent, segons la darrera notícia d’ell coneguda, el Consell donava “per amor de Déu, a·n Jacme Serra, pintor, pobre e miserable, hun carlí”.
Morella havia estat un centre pictòric destacat entre el final del segle XIV i els primers decennis del XV. Amb la seva instal·lació en aquesta població vers 1436-38, Bernat Serra ocupà el buit deixat per Pere Llembrí, i des del seu taller contractà retaules per a poblacions de la comarca, com la Mata de Morella (1438), el convent de predicadors de Sant Mateu (1439), Cinctorres (1441), Xiva de Morella (1445) i el convent de Sant Francesc de Morella (1447). Bernat Serra morí abans del 30 d’abril de 1456. La seva desaparició marca l’inici del declivi dels tallers morellans.
Un altre pintor actiu en aquesta població és Francesc Llembrí, fill de Pere Llembrí, fillastre de Bernat Serra i cunyat de Jaume Serra. És possible que es formés professionalment al taller tortosí de Bernat Serra. El 1458, però, en contractar una taula amb la representació de sant Brici i santa Brígida, i un guardapols amb diverses santes, per a la població de Forcall, i un retaule dedicat a sant Cristòfor, per al Boixar, es declara habitant de Morella. Vers el 1460, després de la mort de Bernat Serra, potser marxà de Morella.
Retaule de Santa Magdalena i Sant Onofre i els Sants Abdó i Senén procedent de l’ermita de la Mare de Déu del Llosar. Obra de Valentí Montoliu (1455), actualment és instal·lat a l’ajuntament de Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat).
ECSA – F.J.Miralles
Sant Mateu, al Baix Maestrat, fou també un actiu centre pictòric entre el darrer quart del segle XIV i el primer del XV. Hi treballava Antoni Vallserà, que el 1413 s’havia traslladat temporalment a Barcelona, i que contractà un retaule de Sant Blai per a la Salzedella (1418), un de la Mare de Déu per a la Jana (1434) i un altre de dedicat als sants Cosme i Damià per a l’hospital d’Ulldecona, al Montsià (1440). El seu germà Jaume Vallserà, que també era pintor, és documentat el 1433. Es tenen notícies d’un pintor local anomenat Joan Forment, que era a Sant Mateu el 1456. La mort d’Antoni Vallserà el 1447 té relació amb el trasllat a la població del pintor tarragoní Valentí Montoliu, documentat a la seva ciutat d’origen entre el 1433 i el 1447 i casat amb una dona originària de Sant Mateu. Establert en aquesta població des del 1448, el pintor contractà un retaule amb el mestre de Montesa (1448), i altres retaules per a diverses poblacions de l’Alt Maestrat (Catí, 1454; Vilafranca del Maestrat, 1455), el Baix Maestrat (la Salzedella, 1468) i els Ports (la Mata de Morella, 1467; Morella, 1468). També treballà per a Tortosa (1455) i llocs del Baix Aragó (Anglesola –Iglesuela del Cid–, 1459) i de les Illes Balears (Eivissa, 1468). A més, se li atribueix un estol d’obres a Sant Mateu, Xàtiva, Canet lo Roig, Salvassòria i altres. Els seus fills Lluís i Mateu, actius a Sant Mateu i Tortosa a la segona meitat del segle XV, van ser els seus seguidors. Valentí Montoliu aportà a la pintura local la influència de l’elegància de Bernat Martorell i un cert apropament al flamenquisme, amb més protagonisme del paisatge.
També es tenen unes minses notícies d’altres pintors en altres zones pertanyents al bisbat de Tortosa, com Castelló de la Plana. Aquest és el cas de Nadal Renau, documentat des del 1417, que era dedicat a la pintura d’escuts i gonfanons, i que vers el 1447 es traslladà a València.
Bibliografia consultada
O’Callaghan, 1890, 1896 i 1897; Sanpere, 1906a, vol. I, pàg. 115, i vol. II, pàg. 5-15; Sanchis, 1912-13, vol. VI, pàg. 223, 309 i 317; Pastor, 1915; Tramoyeres, 1915; Sarthou, 1918-20; Galindo, 1922, pàg. 75; Betí, 1927, pàg. 14-16, 92-93 i 96; Gudiol i Cunill, 1928; Matamoros, 1932, pàg. 85 i 110; Sánchez Gozalbo, 1932, pàg. 24-59 i apèndixs VII i VIII, i 1935; Post, 1935, pàg. 56-572, i 1938, pàg. 672-675 i fig. 257; Sánchez Gozalbo, 1943a, pàg. 43-55 i 67-71, i 1943b, pàg. 123-133, 153, 148, 151 i 157-158; Llonch, 1975 pàg. 185-188 i 201; Dalmases – José, 1984, pàg. 227-228 i 239-240; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 108-111 i 144-148; José, 1986a, pàg. 176-177 i 189-190; Benito, 1989; Francés, 1989, pàg. 141-142; Almuni, 1991, pàg. 74; Calvo, 1995, pàg. 237-286; Alcoy, 1998, pàg. 255-257 i 293-295; Eixarch, 1998; Ruiz, 1998a, pàg. 76-90; Almuni – Lluís, 2000, pàg. 82 i 88; Fidei Speculum, 2000; Vidal, 2002, i 2003, pàg. 465-467 i 483, i doc. 3-4.