El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà. Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada. Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç. Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar. Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama.
El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm. La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12 passades per cm segons els llocs.
Tapís del Baptisme de Crist, datat al darrer terç del segle XV, segurament una producció d’un taller menor flamenc o del nord de França.
©R.Manent
La figura de Crist centra l’escena representada en el tapís i la divideix en dues parts lleugerament asimètriques. A la dreta de Crist hi ha sant Joan Baptista agenollat batejant-lo: porta una túnica curta de pell i un mantell de llana vermella que voleia per darrere de la figura del sant, amb un nimbe blanc. A l’esquerra, un àngel amb una túnica vermella de coll blau sosté la túnica de Crist, de color blau. A l’esquerra de sant Joan Baptista hi ha sant Llorenç, amb la palma a la mà esquerra i la graella a la dreta. Porta un nimbe blanc i l’alba del mateix color, mig tapada per la dalmàtica de vellut llavorat amb el tema quatrecentista de la granada amb llarga tija.
Al costat dret de l’àngel hi ha una santa que ha estat identificada (Ainaud, Gudiol, Verrié, 1947) amb santa Marta. Porta nimbe i corona i els cabells solts, la palma del martiri a la mà dreta i un petit cistell a la mà esquerra. Va abillada amb brial vermell i pellots de vellut llavorat amb temes vegetals, rivetejats d’ermini. La corona i l’ermini del vestit fan pensar que pot ésser una santa reina. Els personatges són inserits en un paisatge amb muntanyes i arbres, al fons del qual hi ha un castell. En primer i segon termes hi ha decoracions de tipus floral policromes que estan teixides amb la tècnica de tapisseria.
És una peça de difícil atribució, ja que ni documentalment ni estilísticament existeix cap referència per situar-la. Es desconeix en quin moment va arribar a la catedral i qui el va adquirir o encarregar. J. Villanueva, en parlar de la catedral de Barcelona (volum XIX), no hi esmenta el tapís. Junquera dóna Flandes com a procedència del tapís, amb dubtes, i també formula la hipòtesi que sigui fet pel tapisser anònim anomenat Mestre de Barcelona, que devia treballar en aquesta ciutat a la fi del segle XV.
Presenta punts de contacte amb la tapisseria de la sèrie de la Gesta del cavaller Jourdain de Blave, atribuïda als tallers d’Arràs (Museo Civico, Pàdua). La decoració floral del davant recorda els tapissos mille-fleurs francesos. La indumentària i la posició de la figura femenina fan pensar en figures de la sèrie de la Dama de l’Unicorn. El drapejat de les teles de sant Joan que sosté l’àngel recorda els drapejats de la pintura flamenca.
Les cares de sant Joan i de sant Llorenç són també properes a la pintura flamenca. Ni el cartó ni el treball tècnic són excepcionals. Tot això fa pensar que es tracta de la producció d’un taller menor flamenc o del nord de França.
Bibliografia consultada
Ainaud, Gudiol, Verrié, 1947, vol. I, pàg. 86, i vol. II, pàg. 36, fig. 566; Junquera, 1985a; Martín i Ros, 1992d.