La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany

Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany (Bages), d’on procedeix. Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm. inv. 374. Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada. Data del segle XIV. El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca. El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat. El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru. Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals. No es coneix el lloc exacte de fabricació dels teixits. És decorada amb brodats fets sobre una base de tela de lli posada en un bastidor i aplicats posteriorment sobre el teixit de sarja de seda. Els brodats són de sedes policromes a punt de matís i de figures; i d’argent daurat a punt d’or tibat. Les ínfules de la mitra porten serrell de seda vermella.

Les dues cares de la mitra són contornejades, a la part superior, per una línia que forma la branca d’on surten fulles d’acant, formant una estructura equivalent al guardapols de la taula d’un retaule. El centre, la part inferior i els laterals de cada cara són decorats amb una estreta franja de fil d’argent daurat, on hi ha quadrilòbuls amb un rombe a l’interior que alternen decoració de creu gamada i de flor de quatre pètals, ambdues d’or sobre fons de seda. Entre els quadrilòbuls hi havia pedres aplicades, desaparegudes, de les quals només resta l’espai buit. A cada cara, a cadascun dels costats de la franja vertical, hi ha un quadrilòbul amb una figura a l’interior. A la cara del davant hi ha representada l’Anunciació. L’arcàngel Gabriel és al quadrilòbul esquerre amb un filacteri a la mà que diu: AVE MARIA. Al de la dreta hi ha la Mare de Déu dempeus amb el llibre a la mà i el gerro amb tres lliris davant seu, a terra, el colom damunt del nimbe i, darrere, un seient de peus i respatller alts. Ambdues figures tenen els cossos amb la característica inclinació gòtica. Al damunt de cada figura, fora del quadrilòbul, hi ha un petit cercle, amb un quadrilòbul interior, que té una flor d’or al centre. La cara del darrere té la mateixa distribució. Representa la coronació de la Mare de Déu. Al quadrilòbul de l’esquerra hi ha Maria, asseguda damunt d’un ampli banc amb fulles d’acant als extrems; porta una corona al cap i té les mans juntes en senyal d’adoració. Al quadrilòbul de la dreta hi ha Jesús assegut, amb corona de flors de lis. Amb la mà dreta beneeix la seva Mare i amb l’esquerra agafa l’orb, amb una creu al damunt, que descansa sobre el banc.

La iconografia de la mitra correspon a l’exaltació de la figura de Maria, identificada amb la representació de l’Església, exaltació que comença amb l’Anunciació de la maternitat divina i acaba amb la seva coronació com a reina del cel, temàtica molt sovintejada en el període gòtic.

El brodat és d’una gran delicadesa des del punt de vista tècnic. Estilísticament és dins del més pur gòtic trescentista. No se sap amb exactitud el lloc de fabricació. Té molts punts de contacte, iconogràfics, estilístics i tècnics, amb el brodat gòtic anglès, l’opus anglicanum. D’altra banda, les cares i actituds són també molt properes al brodat cortesà gòtic francès. Caldria un estudi aprofundit d’aquesta mitra per a arribar a conclusions exactes.

Es tracta d’una mitra abacial, no episcopal. L’abat del monestir de Santa Maria de l’Estany era abat mitrat, és a dir, amb la mateixa categoria d’un bisbe: podia portar mitra i crossa com els bisbes. Es conserven molt poques mitres abacials d’època gòtica i això fa encara més valuosa aquesta peça.

Va ser restaurada el 1992 a l’Abegg-Stiftung Riggisberg, sota la direcció de Mechthild Flury-Lemberg.

Bibliografia consultada

Catálogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, 1893; Villanueva, 1935, pàg. 139; Floriano Cumbreño, 1942, pàg. 57-58; Alcolea i Gil, 1975, pàg. 382, 385 i 387 i fig. 464; Dalmases – José-Pitarch, 1984, pàg. 172-173; Flury-Lemberg – Illek, 1995; Martín i Ros, 2003d.