Data: del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386
Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres. Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau.
Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona, obrers de dita església, atenent que havia arribat a la seva oïda que alguns experts en l’art de pedrers i mestres d’obres de pedres declararen i digueren aquí públicament, davant de dignes i autèntiques persones, i també de l’il·lustríssim senyor Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, i proposaren que l’obra de dita església de Girona, fent-la a una nau, no pot ni podrà ser estable ni ferma, ni mantenir-se en peu llarg temps sense gran perill; més encara, que era més segura que allò que s’ha continuat i obrat amb una nau sigui derrocat i reduït a tres naus, de la manera que la seva capçalera i inici fou començada i continuada fins el pilar que toca la trona; i que la fermesa i bellesa d’aquesta obra és millor i més segura que se segueixi a tres naus. Per això, per a l’execució d’aquestes coses, i per a la fermesa i seguretat i bellesa de l’obra dita, el dia present, que fou el 23 del mes de febrer de l’any de la nativitat del Senyor 1386, convocats i reunits a l’interior de l’església i junt a l’esmentada trona, els mateixos Galceran de Vilanova i Pere de Carrera, obrers esmentats, i també el venerable Pere de Vilana, llicenciat en drets, prevere del capítol de dita església i vicari en afers espirituals i temporals del reverend en Crist, pare i senyor, el senyor Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe d’Elna i confirmat bisbe de Girona, Miquel de Santjoan, ardiaca de la Selva, Ramon Roig i Dalmau de Vilalleons, canonges, i Berenguer de Font, tresorer, Pere de Montcorb i Arnau Colomer, preveres del capítol, i de mi, notari públic subscrit i dels testimonis especialment per a això cridats i pregats, primerament digueren i exposaren que els obrers, amb voluntat i consens i a instància de l’honorable capítol de dita església de Girona, feren venir a aquesta ciutat de Girona mestres de la ciutat de Barcelona, experts en art, pels quals, i per Pere Sacoma, mestre de dita obra, i altres pedrers de Girona, aplegats per ordre seva, feren examinar ocularment i reconèixer el treball de l’obra, els quals, havent tingut col·loqui sobre això, debateren sobre el fer i continuar o no dita obra. Per això, els senyors obrers demanaren, en presència dels ja citats senyors vicari del senyor bisbe i de les persones congregades i a cadascuna d’elles, per mitjà de jurament interrogades, una a una, sobre l’estabilitat de dita obra; de si de continuar-la a una nau tal com s’ha començat, pugui fer-se l’obra sense perill; i si aquesta així construïda pugui ser estable i ferma; i que el seu vot quedi escrit i redactat en forma pública per a perpètua memòria, i les afirmacions i deposicions dels mestres, amb jurament rebudes i posades en escrit per mi, notari infrascrit, així se subscriu per ordre.
En primer lloc, Pere Arvei, pedrer, mestre de l’obra de la llotja dels mercaders de la ciutat de Barcelona, prestat abans jurament sobre els sants Evangelis, en poder de mi, el subscrit notari, de dir la veritat, digué i deposà i testificà públicament davant dels dits senyors obrers i vicari, canonges i preveres del capítol i de mi, notari públic, i dels testimonis infrascrits, que veié i inspeccionà ocularment aquesta obra i les seves mesures o mides, la seva situació i forma i la reconegué, amb altres mestres d’aquella ciutat i també de la ciutat de Girona allí presents; i feta deliberació amb ells, conegué i veié que, segons el seu parer i art de pedrer, l’obra de l’església de Girona seria més bella i ferma amb tres naus, segons fou començada i continuada fins la trona de l’església, i també més útil que si es fes amb una nau, puix que el mateix deposant, segons el seu art i el seu parer, no veu ni coneix que aquesta obra sigui i es faci tan solament amb una nau.
Bartomeu Asbert, mestre de cases de Barcelona, prestat primerament jurament sobre els sants Evangelis de Déu de dir la veritat, en poder de mi, notari infrascrit, digué que ell amb Pere Arvei i altres mestres gironins i també barcelonins, ara i altres vegades, havia vist ocularment dita obra i que tinguda amb ells i entre ells deliberació, deposà i testificà que segons el seu judici i intenció l’obra de dita església seria més protegida i segura si es fes i continués tal com fou començada amb tres naus, que no pas amb una nau, puix que, segons el seu parer i coneixement, fent l’obra amb una nau mai podria ser estable ni ferma; i que es faria amb menors despeses i més ràpidament i sense perill si es retornés i continués a tres naus.
Arnau Bargués, mestre de cases de la ciutat de Barcelona, prestat en primer lloc jurament sobre els sants Evangelis de Déu, en poder de mi, notari infrascrit, sobre dir la veritat, digué i públicament deposà i testificà que, reconeguda i vista ocularment per ell l’obra citada amb els ja anomenats i altres mestres de la ciutat de Girona, segons el seu coneixement i parer, la dita obra de dita església no és apropiada ni ferma si es fes tal com s’ha començat amb una nau solament, ni veu ni coneix que pugui sostenir-se d’alguna manera sense perill; però que l’obra de tres naus, tal com al principi fou començada, segons intenció i parer del mateix deponent, s’ha de seguir a fi d’evitar el perill i en bé i utilitat i també fermesa de l’obra esmentada; i que amb menors despeses i més ràpidament i sense perill es posaria a punt amb tres naus tal com fou començada i pel mateix deponent s’ha sobredit.
Guillem Mieres, pedrer de Girona, primerament prestat per ell jurament sobre els sants Evangelis de Déu de dir la veritat, en poder de mi, notari infrascrit, digué i testificà que ell veié i reconegué moltes vegades dita obra, i que tinguts amb els esmentats altres mestres acords sobre aquestes coses, judica i diu que, segons el seu coneixement, fent i continuant la dita obra amb una nau podria fer-se estable i ferma i sense perill i que seria molt bella obra; fent però i reduint l’obra a tres naus seria més ferma obra sens dubte, però no seria tan bella obra, atenent que els pilars seran i hauran de ser, segons el seu veure i entendre, molt lluny l’un de l’altre.
Guillem Morei, imaginer de pedra, ciutadà de Girona, prestat primerament per ell jurament sobre els sants Evangelis de Déu de dir veritat, en poder de mi, notari infrascrit, digué i deposà i públicament testificà que ell dubta molt de l’obra d’una sola nau, que fos estable, sense perill i ferma, i més que seria obra no agradable i extravagant segons les seves mesures o mides; però si l’obra es reduís a tres naus, com fou començada primerament, i així es fes i seguís, seria sens dubte bona i ferma i més bella; i això afirma i diu el mateix deponent, i que més ràpidament i més fermament i també més fàcilment es faria amb tres naus que amb una nau.
Pere Sacoma, pedrer de Girona i mestre de l’obra de dita església, prestat primerament jurament sobre els sants Evangelis de Déu de dir la veritat, en poder de mi, notari infrascrit, digué i deposà i públicament testificà que ell pretén que dita obra és estable i ferma i sense cap perill si es fes i seguís a una nau solament, tal com ara segueix i es continua i que sense cap perill pot estar i sostenir-se; i que el mateix deponent en cap manera consent que dita obra es canviï altrament, sinó que es faci i segueixi a una nau, demanant que d’això se li faci públic instrument per mi, notari infrascrit.
Pere Ramon Bosc, pedrer de Girona, prestat abans jurament davant els sants Evangelis de Déu, en poder de mi, notari públic infrascrit, de dir la veritat, digué i deposà i declarà i públicament testificà que ell moltes vegades revisà i ocularment veié dita obra amb mestres experts en dit art i que, segons el seu entendre, dita obra feta a tres naus és bella i estable i ferma i sense cap perill; però més bella i molt més notable seria si l’obra es fes a una nau, segons s’ha començat amb les seves mesures o mides, a condició, però, que tingués el complement de rerespatlles.
Fetes així les declaracions dels citats pedrers i posades per escrit, els esmentats senyors Galceran de Vilanova i Pere de Carrera, obrers, demanaren, per a la seva justificació de totes les coses tractades, que es fes i lliurés públic document i públics documents per mi, notari públic infrascrit. Foren fetes les coses dites a Girona, dins de la dita església de Girona, el dia i any predits, essent-hi presents i cridats per això, jo Pere de Pont, públic notari infrascrit, i els testimonis Francesc de Peralta i Pere Teixidor, àlies Gaffarons, preveres beneficiats en dita església de Girona.
Després, el dimecres, que fou el 12 de dit mes de setembre, els senyors Galceran de Vilanova i Pere de Carrera, obrers, dins de l’església de Girona, constituïts en presència de mi, notari públic, i dels testimonis infrascrits, per aquesta raó cridats i pregats, digueren que ells, per a la seva major justificació i en favor de la seguretat de dita obra, feren visitar ocularment dita obra i també la feren reconèixer per Bernat Roca, mestre de la seu de Barcelona, allí present, demanant-li que seva declaració fos rebuda per mi, notari citat, per mitjà de jurament, la que segueix aquí mateix.
El qual Bernat Roca, havent prestat abans jurament, en poder de notari, davant els sants Evangelis de Déu, de dir la veritat, en virtut del mateix, digué i testificà que ell examinà ocularment i inspeccionà dita obra de l’església de Girona, amb mestres experts en l’art de pedrers i d’obra, i tinguda deliberació entre ells trobà i digué, deposà i testificà que, segons el seu parer i el que ell pogué conèixer, dita obra, tal com ara es continua amb una nau solament, d’acord amb la seva alçada i amplitud, de cap manera pot mantenir-se dreta sense gran perill, ans, segons el seu consell, aquesta obra sigui feta amb tres naus per a la fermesa i seguretat de l’obra i per evitar tot perill.
Feta aquesta declaració, els senyors obrers, de les coses tractades, demanaren que es fes públic document i públics documents per mi, Pere de Pont, notari infrascrit. Foren fetes aquestes coses a Girona dins de dita església, el dia 12 del mes de setembre, any de la nativitat del Senyor més amunt dit, essent-hi presents i per aquestes coses cridats jo, infrascrit Pere de Pont, notari, i els testimonis, és a dir, Francesc de Peralta i Guillem Carbó, preveres beneficiats en dita església de Girona.
Seguidament, el dia dilluns, que fou el dia 25 del mes d’octubre del mateix any, el reverend pare i senyor en Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe, i el venerable Bernat de Camps, canonge de Girona, estant personalment al castell de Rupià, en presència de mi, Pere de Pont, notari infrascrit, i també com a notari públic per reial autoritat per tota la terra i domini de l’il·lustríssim senyor rei, llegides en la seva presència per mi, dit notari, les declaracions de tots els esmentats mestres i pedrers amunt nombrats, per la interrogació feta per mi, dit notari, de part de l’honorable capítol, i a petició de dits obrers de dita església de Girona, en presència del dit senyor bisbe, amb els sagrats evangelis posats [sobre l’altar] per dit Bernat de Camps, tocats els evangelis, prestat jurament en presència de mi, infrascrit notari, digueren i declararen que dita obra de l’església de Girona, segons la declaració dels amunt consignats mestres i pedrers de Barcelona, s’havia de reduir i tornar i continuar a les tres naus, i que segons la seva intenció i arbitri, allò que s’ha començat a una nau no pot aguantar-se, ni ésser estable o ferm, en la mesura que els esmentats mestres i pedrers barcelonins més amunt han declarat i afirmat, i en la mesura que també els senyors bisbe i Bernat de Camps oïren afirmar a moltes fidedignes persones que defensaren el mateix.
I, seguidament, el dimecres que fou el dia 26 del dit mes d’octubre de l’any predit, congregat l’honorable capítol de dita església dins de la tresoreria o sagristia de la mateixa església, al triple toc de campana, per manament del venerable Pere Vilana, vicari del senyor bisbe, com és costum, per dur a terme les coses subscrites, on foren presents i es reuniren dit Pere Vilana, prevere del capítol, com a vicari del senyor bisbe, i els honorables barons senyors Dídac de Heredia, abat de Sant Feliu de Girona, Galceran de Vilanova, [ardiaca] de Besalú, i Miquel de Santjoan, ardiaca de la Selva, Guerau Pataví, Arnau de Gurb, Ramon Roig i Dalmau de Vilalleons, canonges, Pere de Montcorb, Berenguer de Font, tresorer, Ramon de Benages, Bonanat Verai, Pere Arnau i Nicolau Sifred, tots preveres del capítol, fent capítol, a instància dels dits dos obrers i de manament del venerable capítol, en presència i testimoni dels discrets Guillem Codina, prevere beneficiat de l’església de Girona, i de Pere Barceló de Coma, rector de l’església de Castellar, de la diòcesi de Girona, testimonis especialment convocats per això, llegides en presència de l’honorable capítol, primerament de paraula, les afirmacions i declaracions dels esmentats mestres i pedrers de Barcelona i Girona subscrits, també altrament fets en presència del senyor vicari i de molts senyors de dit capítol, i certament les declaracions del senyor bisbe i de Bernat de Camps llegides per mi, dit notari, l’honorable capítol, a instància i requisició del senyor Galceran de Vilanova, ardiaca, i dels obrers de dita església, volgué i ordenà que totes les persones singulars del capítol, una a una, diguessin i expressessin la seva opinió sobre la continuació o no de l’obra a una nau, tal com s’ha començat; o reduint, fent i continuant-la a tres naus, i que cadascun d’ells escrivís la seva observació i declaració i es consignés per mi, notari esmentat, a fi de servar-ne memòria per al futur.
I en primer lloc, els dits senyors Dídac de Heredia, abat de Sant Feliu, Galceran de Vilanova, [ardiaca] de Besalú, i Miquel de Santjoan, ardiaca de la Selva, Guerau Pataví, Arnau de Gurb i Ramon Roig, canonges, Pere Vilana, Ramon de Benages, Bonanat Verai, Pere Arnau i Nicolau Sifred, tots preveres de dit capítol, interrogats individualment i un a un, segons la seva bona consciència en i sobre les coses tractades, per mi notari, cada un d’ells digué i declarà, tal com el senyor bisbe, que dita obra s’havia de tornar i reduir i del que resta fer-se i continuar-se per a la major fermesa i duració de l’obra, a tres naus, tal com més amunt ha quedat deposat i dit per part dels mestres i pedrers de Barcelona. Mes el senyor Dalmau de Vilalleons, canonge, digué en la seva bona consciència, que ell fou durant trenta anys i més beneficiat en l’esmentada església, dins els quals temps veié, en aquesta ciutat de Girona, molts mestres que veieren i reconegueren l’obra, i especialment el mestre Vesià de Narbona, dels quals mai veié i sentí que cap dubtés ni posés dubte que dita obra no es pogués fer amb seguretat amb una nau, tal com s’ha començat i continuat en gran part, i que més bella i notable seria l’obra amb una nau que amb tres naus.
I el senyor Pere de Montcorb digué i testificà, en la seva recta consciència, que aquesta obra seria molt més bella i notable que es fes a una nau, que no pas a tres naus, i que ell havia parlat sobre això amb molts mestres experts en l’art de construir i cap posà en dubte que no es pugui fer l’obra amb una nau amb seguretat i sense perill.
El venerable Berenguer de Font, tresorer, digué que ell de cap manera consent ni consentirà que dita obra es recondueixi a les tres naus, ans que es faci i segueixi amb una nau, i que ell avui donarà per escrit les seves bones raons que té, mitjançant les quals apareixerà que dita obra és estable i ferma i sense perill fent-la amb una nau, tal com s’ha començat.
De totes les quals coses i cadascuna d’elles els honorables capítol i Galceran de Vilanova, obrer, demanaren que es fes i lliurés a dits obrers, per mi, dit notari, públic document i públics documents a fi de servar-ne memòria per al futur. Totes aquestes coses, com es contenen més amunt, foren fetes en els llocs, any i mesos amunt escrits i essent-hi presents jo, notari, i els testimonis més amunt nomenats.
Successivament, el dissabte que fou el dia 15 del mes de desembre de l’any predit, el citat venerable Berenguer de Font, tresorer, personalment present dins de dita església de Girona, en nom seu i dels dits senyors Dalmau de Vilalleons, canonge, i Pere de Montcorb, prevere de dit capítol, en presència i testimoni de Lluís Carbonell i de Joan Gener, preveres, i de Joan Bosc, clergue beneficiat en dita església, cridats per això, m’entregà a mi, notari, una cèdula de paper escrita que deia i responia tal com en ella es conté, el tenor de la qual és aquest: “No consenten, més encara, contradiuen, quant al canvi de l’obra o fàbrica d’aquesta església, Dalmau de Vilalleons, canonge, Pere de Montcorb, prevere del capítol, Berenguer de Font, tresorer de dita església, dient i al·legant que en el temps en què dita obra fou començada o planificat de fer-la, tant l’honorable capítol d’aquesta església com prudents barons i persones notables pensaven en això, que no és versemblant que no fessin aquestes coses amb gran, plena i vàlida deliberació i havent demanat i obtingut sobre això madur consell dels mestres pedrers, artesans i experts en aquest art, dels que els predits creuen que fou fet i fets, confeccionat i confeccionats un i diversos instrument i instruments que demanen i requereixen ser exhibits en públic; quan ara, per a fer mudança de l’obra, només foren presents mestres pedrers o artífexs d’un lloc, com ara la ciutat de Barcelona, i aquests procedissin d’un mateix origen i de la mateixa manera s’explicaren i parlaren llargament; i ignoraren la fortalesa i natura de les pedres, de la calç i del ciment d’aquesta ciutat; i existeixen mestres pedrers o artífexs que asseguren que dita obra ja començada és bona, apta, ferma i estable per ser acabada, tal com volen, demanen i requereixen els dits Dalmau, Pere i Berenguer, que tal mudança de tan gran i àrdua obra sigui precisament rebutjable i dolenta, principalment quan han passat quaranta anys i més que tal obra fou començada i per consegüent continuada; i no fou fins aquí contradit que anteriorment es mudés i es canviés, i que es requereixi i es tinguin presents altres mestres pedrers o artífexs pèrits en tal art d’altres llocs, com de Narbona, de Montpeller, o de les ciutats de Lleida i de Manresa i altres llocs coneguts, on tals mestres puguin ser requerits a donar i tenir bo, sa, madur i útil consell sobre les coses predites. També, si fos necessari, altres persones discretes i notables, tant clergues com laics, de qui es pogués tenir sa i madur consell sobre això. I donat, tingut i rebut consell dels predits, en cas que dita obra degués i s’hagués de destituir, disminuir i mudar, cosa que Déu no permeti, volen, demanen i requereixen els predits contradictors que, almenys, es faci en aquesta església alguna obra molt bella i excel·lent, com un cimbori, campanar, o altra cosa per la qual dita església sigui coneguda i honorada i totalment decorada. I d’aquestes coses demanen i requereixen els esmentats que es faci instrument i instruments, tants com es demanin i es volguessin tenir i a ells fossin necessaris.” I, lliurada dita cèdula, el dit Berenguer de Font, tresorer, en nom propi i dels esmentats Dalmau i Pere de Montcorb, demanà que aquesta cèdula fos escrita i inserida a continuació de les coses anteriorment dites, per mi, notari citat.
Foren fetes les coses dites en els dies, llocs, any i mesos predits i essent-hi presents els testimonis més amunt nomenats.
O: Arxiu Capitular de Girona, Obra, pergamí núm. 23.
Traducció de l’original en llatí: Gabriel Roura i Güibes